En Pol

El Pol Bernat i Belenguer és un estudiant de Columbia i és de Barcelona. Vam conèixer el Pol en Joe’s Coffee entre Furnald i Pulitzer Hall, perquè viu molt a prop. Té dinou anys però ara és al seu primer any perquè va prendre un any sabàtic. Ha estudiat a tres llocs i ens ha dit que San Francisco va ser molt divertit. Es dedica a estudiar enginyeria, específicament enginyera mecànica, o matemàtiques, però està interessat en les ciències socials també. Estudia a Nova York perquè creu que té més oportunitats educatives aquí que en Espanya.  

Al Pol li agrada molt Barcelona. Hi ha una varietat d’atraccions com La Sagrada Família, el Parc Güell, i la Casa Batlló. Barcelona té més d’un milió d’habitants i és una ciutat molt sorollosa. També es una ciutat molt bonica i té molts turistes.  La ciutat és a prop de Tarragona i lluny d’Alacant. Al Pol li agrada que hi ha platja i també muntanyes. Ell viu més a prop de les muntanyes, però a vegades va a la platja.

La Ciutat de Barcelona

El Pol és una persona molt extrovertit i molt oberto. No es nerviós, pero parla molt ràpid.  És una persona sincera i independent. Té els cabells rossos i ulls blaus. També té els cabells curts. És una persona molt activa i li agrada jugar al futbol i altres esports. Ens va parlar de la seva vida i ens va dir algunes coses que li agraden i que no li agraden. Al Pol li agrada molt el menjar espanyol, especialment el peix. Li agrada molt jugar a esports, com futbol. A Columbia, el Pol juga a futbol sovint de deu a dotze. Li agrada la Música house i techno perquè, amb ella, és capaç de relaxar-se i estimular-se a la vegada. Un DJ que li agrada molt es diu Claptone. També li agrada Nova York perquè sempre hi ha alguna cosa a fer o veure. Al Pol li encanta llegir no ficció, sobre antropologia. No hi ha gaire que al Pol no li agrada, però ens va dir que no li agraden els accents americans i estatunidencs.

El Pol té una rutina molt variada. Es lleva tard perquè se’n va al llit molt tard. Té classe de deu a dues. Menja pizza amb molta freqüencia ara que viu als Estats Units. Després, es reuneix amb clubs i amb els seus amics. Dina amb els seus amics i després fa els deures.

L'Enric Bernat

L’Enric Bernat és el seu personatge favorit. L’Enric Bernat és el seu avi i ell ha va inventar Chupa Chups. El Pol ens va dir que el seu avi és la seva inspiració perquè va passar molt temps amb ell a casa seva i va aprendre molt.

Antoni Fernando Parera, professor d'espanyol

L'Antoni!

Vam conèixer el professor Antoni Parera a la seva oficina de Barnard College, a Morningside Heights. Viu a Manhattan, i és professor d’espanyol, però parla quatres llengües: l’espanyol, el català, el francès, l’alemany, i l'anglès. Ara és el seu primer anys de feina a Nova York; tot just va mudar-se aquí l’agost passat. Abans de viure a Nova York, va passar cinc anys a la Universitat de Miami, on va fer el seu doctorat de lingüística. I abans de Miami, el professor Parera estudiava a Espanya per fer la llicenciatura de filologia anglesa. Mentre estudiava, treballava a un botiga de bicicletes com a mecànic. És un home molt intel·ligent i talentós.

Antoni va néixer a Tarragona, una ciutat petita de 131.000 habitants. La seva mare és de Catalunya, i el seu pare de Sevilla. L’Antoni, a l’escola, estudiava espanyol i també català, com tothom a Catalunya, i per aquesta raó, parla les dues llengües perfectament ara. El català, tanmateix, és la seva llengua preferida; pensa i somia en català.

Una Platja de Tarragona

A primera vista, l’Antoni ens va semblar una mica timíd, però ràpidament va obrir-se i vam tenir una entrevista molt genuïna e interessant. Ens va parlar de la seva vida, i pensem que és una persona molt intel.ligent i simpàtica. Tѐcnicament el seu horòscop és Bessons. En general, els Bessons són molt originals, aventurers, i savis, però, el professor Parera no creu en els horoscòps; ens va dir, <<Jo sóc jo.>>, no el resultat d’un signe de l’astrologia.

Al professor Parera li agrada molt anar en bici, té una d’Europa i una de la Xina, i li agrada fer ciclisme de muntanya i també de carretera. Una altra cosa que trobem interessant del Professor Parera és que li agrada pilotar avions; ens va dir que si no fos professor, seria pilot. També li encanta pilotar drons.

En Pep Guardiola

El llibre favorit del professor Parera és El Senyor dels Anells. El seu menjar favorit és la truita de patates espanyola. És molt bon cuiner i fa una truita de patates espectacular. Li agrada molt el grup de música català Els Pets, i la seva cançó preferida és “Bon Dia”. També el seu personatge català favorit és Pep Guardiola, el antic jugador i ex-entrenador del Barça. Li agrada molt perquè és una persona molt simpàtica que té una filosofía bona a la vida.

Uns dies després de quedar amb l’Antoni, l’Andrew el va veure en bici a Nyack, a prop de la ciutat de Nova York. Els dos van parlar una mica (en català, per descomptat), i van continuar muntant. Va ser molt guai veure al Professor Parera una altra vegada!

Teresa Esteban Casanelles, estudiant de doctorat d’economia

Eren tres quarts de set de la tarda i estàvem asseguts a una taula a Joe’s, una cafeteria popular al campus de Columbia. Ens vam preguntar, on és la Teresa? Com podem identificar-la? Doncs, resulta que era molt fàcil: com qualsevol bona catalana, portava un llaç groc que simbolitza la demanda de llibertat per als presos polítics.

La Teresa té 26 anys i el seu aniversari és el 3 de juliol. Va créixer a l’Eixample a Barcelona, i es va
quedar allà pels seus estudis universitaris a la Pompeu Fabra. Després, va fer un màster a la Barcelona Graduate School of Economics. No obstant això, l’ambiciosa Teresa volia seguir aprenent i va sol·licitar accés a uns programes de doctorat a Anglaterra i els Estats Units. Tenia moltes opcions, però va triar Columbia, i per això va acabar vivint a Morningside Heights!

La vida quotidiana de la Teresa és més o menys la que esperaries d’una estudiant de doctorat. Passa la majoria del seu temps al seu despatx, encara que no tingui finestres. Al despatx, treballa en la seva recerca, que tracta d’economia política, o fa coses per a la classe que ajuda a ensenyar. Quan no és a la seva oficina, va a presentacions d’altres estudiants del departament o potser a una de les boniques biblioteques que hi ha al campus de Columbia.

Tenint una feina tan exigent, la Teresa no té gaire temps per fer coses divertides. De tota manera, ens va dir que a vegades, compra entrades per anar al Met Opera amb antelació per a obligar-se a si mateixa a sortir de casa. També li agrada molt aprofitar els diversos plaers que ofereix la ciutat: passejar per Bleecker Street, un carrer al barri de algunes Greenwich Village de Manhattan, anar a SoHo, el seu barri favorit, o sopar a Hudson Clearwater, un restaurant americà molt maco al West Village.

La terrassa de l'Antic Teatre a Barcelona

Malgrat totes les bones coses que té Nova York, també hi ha algunes cosetes que no li agraden de la ciutat. Per exemple, no li agrada gens el metro ni la manca de serveis públics, i tampoc li agrada gens ni mica el fred. Potser enyora Barcelona i tota la seva bellesa, quan comença a pensar en tot això. 

La Biblioteca de les Aigües

Hi ha molts llocs i persones que fan a Teresa enyorar Barcelona. Entre els llocs que més li agraden hi ha l’Antic Teatre, un espai que té una terrassa molt maca, on ens va dir que va amb amics per prendre un cafè o una copa. Quan vol estar sola i reflexionar, la Teresa va a l’església de Santa Maria del Mar al Born perquè li agrada la serenitat que hi ha a dintre. Per aquesta mateixa raó, la seva biblioteca favorita  per estudiar a Barcelona era la Biblioteca de les Aigües a la Universitat Pompeu Fabra.

A la Teresa li agraden llocs impressionants i únics, així que no ens va sorprendre quan el seu personatge català favorit era així també. Nascut a Barcelona, com la Teresa, el Joan Pujol i García té una història que val la pena compartir. Pujol, també conegut com Gabo, era un espia que va combatre per als feixistes i els comunistes durant la Guerra Civil Espanyola. Més endavant, Pujol es va donar a conèixer per ser un agent doble durant la Segona Guerra Mundial que va tenir un paper clau en l'èxit de l’Operació Fortitude del desembarcament de Normandia. El més increïble és que els nazis mai van descobrir que era espia dels poders Aliats.

En Joal Pujol i García

Com és d’esperar, aquest icònic personatge va rebre la Creu de Ferro alemanya i va ser guardonat amb l’Ordre de l’Imperi Britànic el 1944. Pujol és un dels molts catalans, com la Teresa, que han sortit de Catalunya per tenir un impacte en el món.

Marc López Ventura: estudiant d'intercanvi a Brooklyn College

Marc López Ventura

Vaig conèixer el Marc a Shake Shack, a prop de Dumbo, a Brooklyn.  Ell viu a prop de Prospect Park i és estudiant internacional a Brooklyn College.  Té vint anys, i ara és al seu tercer any-- abans, va estudiar a la Universitat Autònoma de Barcelona.  El Marc estudia ciències polítiques i govern, i aquest semestre està prenent classes sobre Europa contemporània, govern americà, i microeconòmia.  També està fent recerca, i aquest semestre ha ensenyat un seminari a Columbia sobre els castels, una tradició catalana que explicaré més endavant.

Originalment és de Valls, una ciutat de la província de Tarragona amb ~25.000 habitants.  Valls és a una hora i mitja de Barcelona amb cotxe i es molt coneguda pels seus calćots.  Ell va créixer fent esport: li agrada jugar al bàsquet, fer escala da roca, esquiar, i córrer, però ara només pot córrer per que ho hi ha lloc per fer els altres esports.  Ha fet tres mitges-maratons, i sovint corre al Prospect Park.  Al seu temps lliure, el Marc escolta tot tipus de música, però li agrada molt la música country perquè quan era a l'escola secundària, vivia a Indiana i va descobrir el gènere.

A Valls, el Marc participa als castells, una tradició catalana en què gent, jove i vella, treballa junts per construir torres humanes de fins a deu pisos d'alçada.  El Marc és part de la Colla Vella, també coneguda com els Rosats, a causa de les seves camises roses.  La Colla Vella es va establir el 1791, i el seu major assoliment ha estat la construcció del 4de10fm castell (torre de deu pisos, quatre persones per pis).

Artur Mas i Gavarró

El Marc em va dir que li agrada molt viatjar-- ha viatjat per tota d'Europa i algunes parts d'Àfrica del Nord.  Ell mai no ha viatjat a Àsia, però vol fer-ho.  Durant el descans de la primavera, va viatjar a Arizona, Colorado i Utah per visitar els parcs nacionals.  Va acampar sis dies amb un amic, i es van divertir moltíssim!  Al futur, espera poder viatjar pel món!  Quan li vaig preguntar on li agradaria viure al future, em va dir que vol treballar a Nova York si pot trobar feina, però també vol tonar a Valls.

Finalment, vaig preguntar a Marc sobre la seva persona favorita de Catalunya. Li agrada més el Artur Mas i Gavarró, qui era el president de la Generalitat desde 2010 fins a 2015.  És economista i politic a favor de la independència de Catalunya.

Li desitjo Marc el millor!

Sergi, professor a NYU

La persona que vaig entrevistar la setmana passada es diu Sergi. És de Barcelona, però ara estudia pel seu PhD de Música de Cinema i treballa a la Universitat de Nova York com a professor de música de cinema. Treballa amb estudiants de llicenciatura i de Master, i li agrada passar temps amb els seus estudiants i veure que estan seguint les seves aspiracions. Té 38 anys i viu a Brooklyn.

Jo amb Sergi a la seva oficina

Quan li vaig preguntar si prefereix Barcelona o Nova York, em va respondre que li agraden les dues

ciutats. Li agrada Nova York perquè és dinàmica, amb molta cultura, molta activitat, i les millors universitats del món. Però també pensa que Nova York és una mica salvatge, i s’enfada quan el metro no funciona.

Un dia normal, el Sergi es lleva a dos quarts de vuit i arriba a NYU a les deu, després de treballar una mica a casa. Escriu música (per exemple, piano i electrònica) i fa recerca sobre música de cinema i teories semiòtiques. Torna a casa a les sis.

Quan té temps, li agrada sopar amb amics, prendre alguna cosa, anar al cinema, i escoltar música a concerts. S’estima més el menjar català i italià que el menjar d’altres països. Ha viatjat per gairebé tota Europa, Rússia (per estudiar piano), Los Angeles, Las Vegas, Boston i Chicago. Torna a Barcelona dues vegades l’any perquè la seva família viu allà, però el seu germà viu a Zuric. Parla una mica de rus i italià, i va aprendre anglès a l’escola. Quan li vaig preguntar com parla tan bé anglès, em va explicar que guarda moltes pel.lis i sèries, i també va llegir Harry Potter i prendre classes quan vivia a Barcelona.

El seu personatge català favorit és Jordi Savall, que fa música antiga, toca la viola de gamba, i ha esdevingut una persona important a la cultura catalana. El seu grup favorit és Manel, i li agrada molt la pel.li “Eva.”

Jordi Savall

Ara està creant un programa de Masters en línea. S’estima més l’ensenyament perquè li agrada entendre cada estudiant i ajudar-los a desenvolupar-se com a persones.

Un Català a Nova York: L'Andreu Corominas

L’Andreu Corominas va néixer a La Garriga, un municipi ubicat a 40 quilòmetres al nord de Barcelona. Fa 2 anys, es va mudar a Nova York perquè l’empresa del seu marit va traslladar-se a l’oficina de Nova York. Així, l’Andreu és encara bastant nou a la ciutat! Jo vaig quedar amb l’Andreu per conèixer-lo una mica, i per aprendre més sobre la vida catalana, especialment la vida catalana a Nova York.

Nosaltres ens vam trobar al restaurant del museu Guggenheim, que es diu The Wright. (L’Andreu es va oferir convidar-me—gràcies una altra vegada!) Clar, vam començar amb el bàsic; on va néixer, quan, on viu ara, de què fa, etc.

L’any 1985, l’Andreu va néixer al petit municipi de La Garriga. La Garriga és un poble molt petit; només hi ha uns 16.000 habitants. L’Andreu hi va créixer, estudiar, etc., fins al 2015, quan es va mudar als Estats-Units per la feina del seu marit. Va obtenir la llicenciatura en l’enginyeria civil i sostenibilitat, i ara l’utilitza a la seva feina per l’empresa Lafayette. Viu a Long Island City, Queens, però sovint té reunions per la feina i altres coses a fer a Manhattan. Ell em va dir que és una persona molt tranquil•la i no s’enfada gairebé mai, i també que és de ment obert. També va dir que sovint fa tard i que es distreure fàcilment, doncs va estar prou còmode per dir-me algunes defectes!

Un dia normal, l’Andreu em va dir que cada matí es lleva molt d’hora per córrer amb el seu marit; li agrada molt córrer per la ciutat. Té feina durant la setmana, i després plega i cuina per ell i seu marit (també li agrada moltíssim cuinar—ho fa gairebé tots els vespres). Els caps de setmana, li agrada anar al cinema o al teatre amb amics i amb el seu marit, especialment l’American Ballet Theater. La dansa li encanta!

Quant a la ciutat de Nova York,  a l’Andreu li agrada moltíssim perquè és una ciutat molt gran. S’estima més les grans ciutats que els pobles petits; amb moltes persones diferents, que vénen de cultures diverses, sempre és molt interessant. Li interessa també l’arquitectura de Nova York. Em va dir que de vegades pot ser una mica difícil fer connexions i nous amics, perquè la ciutat té un caràcter que pot ser una mica superficial, però li encanta la ciutat no obstant això.

Quant a la cultura catalana, l’Andreu em va indicar que la seva persona catalana favorita (que encara està viva!) es la Sol Picó. Sol Picó es una ballarina i coreògrafa de ballet molt famosa; va guanyar el Premi Nacional de Dansa de la Generalitat de Catalunya el 2004.

Després d’això, li va vaig fer una pregunta política: la seva posició sobre la independència catalana. Sense vacil•lació, em va respondre que dona suport als moviments independentistes. De fet, ell és membre de l’Assemblea Nacional Catalana, una organització que dona suport no només a la creació de un país català independent, sinó a la creació d’un estat de dret, democràtic i social. L’ANC té més de 80.000 membres i continua creixent. Ha creat companyes des del 2011 i regularment organitza manifestacions. L’Andreu és d’esquerra (políticament), i creu que el govern espanyol és massa conservador, el que no funciona pels catalans, que són més progressistes.

Jo parlo castellà des de fa 8 anys ara, i la llengua catalana i la cultura de Catalunya sempre m’han interessat. Per a mi, va ser molt interessant conèixer una persona catalana que viu ara als Estats-Units i escoltar el que ell pensa sobre la cultura, la política, i varis altres aspectes de la vida catalana.