Un Matí amb La Rut

El dimecres passat vaig conèixer una dona molt simpàtica. És diu Rut Villar i ens vam trobar a Brooklyn, a un cafeteria conegut com PLG. Vaig prendre el metro i després d’una hora, vaig arribar a PLG. Vaig coneguda prendre un cafè i em vaig asseure a fer l’entrevista.

La Rut és una periodista a Brooklyn i fa “freelance” per a certs diaris de Barcelona. Treballa amb “Catalunya Ràdio” també quan l’equip FC Barcelona juga. (I de fet, la Rut fa moltes entrevistes per a Catalunya Ràdio durant les transmissions.)

La Rut, que va estudiar a la Universitat Autònoma de Barcelona i més tard a La Salle, va modar-se a Nova York el 2015. Viu amb el seu xicot, l’Eduard. Ell és de Catalunya, també. Ara, la Rut encara treballa per a Radio Catalyuna i per a una empresa de comunicacions fent de relacions públiques. Moltes vegades, aquesta companyia treballa amb a FC Barcelona per promoure campaments de futbol als Estats Units. Aquesta setmana, la Rut treballa amb Giovani dos Santos i el seu germà Jonathan per promoure el seu campament de futbol en Los Angeles aquest estiu. (Els dos germans són futbolistes professionals.)

Com que ella té dos feines, la Rut es lleva d’hora cada matí. Necessita escriure articles o fer entrevistes d’hora perquè és part del seu treball a Catalunya. (I Catalunya és sis d’hores per davant!) Quan és migdia als Estats-Unis, la Rut deixa de fer coses per als diaris catalans i comença a treballar amb la seva empresa de relacions públiques. És un dia ocupat perquè la Rut sempre té coses a fer!

Per exemple, el día que nosaltres vam quedar, el Barça va jugar contra la Juventus als els quarts de final de la Copa d’Europa. Vaig voler programar l’entrevista a les 11 del matí. Jo vaig assumir pels emails que la Rut estaria molt ocupada, i això és el que va passar. La Rut va necessitar treballar amb Catalunya Ràdio durant el partit.

És clar, a La Rut li agraden molt els esports. També li agrada el periodiste Joaquim Maria Puyal. Ella va referir a ell com ‘el mestre’ per el seu treballe amb Catalunya Ràdio. Puyal va ser la primera person a fer transmissions dels partits de futbol en català des de la Guerra Civil espanyola. Puyal va donar molts consells a La Rut sobre com treballar a ràdio.

A més, li agrada menjar, cuinar, caminar pels parcs i llegir. De fet, ella llegeix molt! Gairebé tot el New York Times els diumenges! I ella va explicar moltes vegades que tot els periodistes necessiten llegir molt per tenir èxit. L’altra cosa que periodistes els necessiten és ser honestos—que cada persona té biaixos. La Rut diu que aquí, nosaltres volem que els periodistes siguin objectius, però ella creu que no és possible. Tots som humans.

Finalment, vam discutir algunes cosetes del Barça com per què Giovani dos Santos mai va arribar a ser una estrella (i la mateixa cosa amb el Bojan) i el valor de tenir periodistes locals que cobreixen equips, com La Rut i el Barça. Saps que ella coneix el Pep Guardiola, el Leo, el Luis Enrique i altres jugadors?! Estic molt gelós, però això no canvia que l’entrevista va ser molt divertida!

UNA CULE A NOVA YORK!

La Gisela (a la dreta) i la seva amiga (a l'esquerra)

La Gisela Ruiz va néixer a Barcelona, Catalunya i ella té un amor i afecte per la seva ciutat natal que és difícil d’igualar. Exemplificat pels seus menjars favorits, com el pa amb tomàquet, l’escudella, i la sopa de galets, i també per una de les persones que més admira. El seu personatge favorit és la Dolors  ‘Lola’ Anglada. Ella és una il·lustradora i artista de contes infantils de Barcelona, Catalunya, com la Gisela. A ella també li encanten les seves il.lustracions als llibres infantils. La Gisela va dir “[Lola Anglada] era una gran catalanista i feminista,” i “una dona molt avançada.” La Gisela manté aquests valors molt prop del seu cor i Dolors ‘Lola’ Anglada és qui millor representa aquests valors. Allà on va la Gisela, ella porta aquests valors, incloent New York City.

Dolors 'Lola' Anglada

La Gisela no fa gaire temps que viu aquí a Nova York. Va arribar aquest passat setembre. Ella ha trobat la ciutat molt agradable. La troba un lloc de possibilitats, un centre de diversitat, i on pots trobar coses noves a cada cantonada. També hi ha coses que no li agraden de Nova York: el cafè, els retards del metro i les moltes opcions al menú d’un restaurant. Ella també està prenent clases per millorar el seu anglès. Ella té classes tots els dies i abans d’anar a classe, estudia al matí. Més tard dina i té l’oportunitat de visitar nous llocs i recórrer la ciutat. Li agrada visitar museus, anar al teatre i cinemes.

Ella es troba a la ciutat per motius de la feina. Ha pres un permís de la feina per treballar més. La seva feina com a directora descriu bé qui es ella com a persona. Li encanta ajudar els altres i es dedica a fer-ho.

Un del seus llocs favorits en Nova York.

La seva dedicació es visible, ella estima la seva professió i quan parla del que fa, té un somriure gran, molt gran. Es pot veure la felicitat a la cara de la Gisela quan es dedica a fer el que ella s’ha proposat fer. Va arribar a la ciutat de Nova York per observar i capturar idees de les blibioteques d’aquí, com la Bronx Library, la New York Public Library i la Queen Library, i portar les idees a Catalunya. Ella sempre està envoltada de llibres i tracta de promoure’ls, ja que ens ajuden a entendre la vida, resoldre problemes i desenvolupar l’empatia. Li encanta treballar amb famílies, nens, joves i adults. Un no pot deixar de banda que té un interès en moltes altres coses també, com el teatre, l’art, el dibuix, pero mai oblida al que es dedica, el sector públic, treballant com a directora de la Biblioteca Infantil i Juvenil Can Butjosa. Un pot sentir la seva passió quan parla del seu treball i que ho és tot.

La Virginia: Una Catalana Maravellosa

El dissabte passat vaig conèixer una persona  meravellosa en la Virginia Fuentes. Ens vam trobar a Harlem, a l’estació de Metro  125 i després vam caminar al Double Dutch Cafe. La Virginia viu al barri, al carrer 127, i a ella li encanta el Double Dutch perquè és petit, acollidor i sempre hi ha gent. 

La Virginia i Jo

Primer, la Virginia té els ulls marrons i cabells castanys i llisos, i és una mica baixa. També la Virginia és amable, intel.ligent, maca, i molt pacient pel que fa a la meva habilitat de parlar en català.

La Virginia és d’un petit poble a Catalunya que es diu Castell. Té només 500 habitants  però també té dos restaurants amb recomanacions de Michelin! És un poble rural; les indústries principals són el cultiu d’olives i taronges. El poble és a prop de platges i muntanyes: el millor dels dos móns!

La Virginia viu a Nova York per la seva feina. Treballa a l’Edifici Empire State per l’organització Human Rights Watch; és directora de recursos humans. Ha treballat a l’organització els últims tres anys. Abans de viure a NY, la Virginia va viatjar a Holanda, Anglaterra, Brasil, i Guatemala per feina. Quan ella no està treballant a HRW, la Virginia és “life coach.”

L'organització HRW

La rutina de la Virginia és molt simple: durant la setmana, ella es desperta entre les 5 i les 6 del matí, va directam ent a la feina, treballa a l’Edifici Empire State, i després, fa ioga i menja. Al final ella torna a casa. Durant els caps de setmana , a ella li encanta fer activitats que tenen relació amb la natura, com anar a peu o visitar el Jardí botànic de NY.

A La Virginia li encanten molts aspectes de viure a Nova York. Li encanten les grans obres d’arquitectura com Grand Central i el Museu Metropolità, tota la cultura i l’art i el menjar, el Parc Central durant l’estiu, i la seva botiga de te al seu barri: Serengeti Teas and Spices. Abans de viure a Harlem, ella va viure a Chelsea. Però no li agrada que NY no té un programa de reciclatge obligatori.

El seu personatge favorit de Catalunya és el Salvador Dalí. Li agrada que Dalí va crear la seva pròpia identitat en la seva pintura. Dalí mai va seguir les masses; va trobar el seu estil i el va perfeccionar.

Salvador Dalí i el seu gat

Vaig guadir la meva visita a Double Dutch. Ràpidament l’entrevista entre la Virginia i jo es va transformar en una conversa entre amics. Vaig parlar sobre la nostra preferència d’art abstracte, com les obres de Kandinsky o Dalí, la fotografia, els nostres viatges, i molt més. La Virginia tenia tantes preguntes per a mi com jo per a ella! Tota l’experiència va ser meravellosa i tinc una amiga nova en la Virginia.

Teresa Castanys-Tutzo: Una dona al “centre del món”

Amb només tres mesos d’instrucció de català, he intentat fer una entrevista sobre una catalana a Nova York. Crec que va ser exitós i molt divertit! Durant el primer cap de setmana de desembre, he tingut l’oportunitat de reunir-me amb una dona que es diu Teresa Castanys-Tutzo i l'ocasió d’investigar la seva vida. Va ser veritablement una investigació: tenia quatre pàgines de preguntes, i hauria pogut escriure més! La Teresa és xerraire, alegre, interessant, dinàmica, dedicada, treballadora, i una viatgera del món!

Shakespeare & Co.

La Teresa i jo ens en vam reunir a la cantonada del 70 carrer amb la tercera avinguda a l’upper east side, a prop del seu apartament. Vam caminar a un cafè que es diu “Shakespeare & Co.” Vaig comprar un te chai i després vam començar.

Qui és la Teresa?
 La Teresa o “Tere” és una dona a qui li agrada l’estiu, la paella, l’amor, i la música. No li agrada el menjar d’indi perquè és molt picant i no li agrada gens la tardor, l’òpera, i les habitaciós desorganitzades.

Va néixer el 5 de Març de 1970 a Barcelona i és de Barcelona. Parla quatre llengues: català, castellà, francès, i anglès i és competenent en totes quatre! Aquest fet indica el seu immens atractiu per altres cultures.

El seu barri a Barcelona, Sarrià-Sant Gervasi

Per ella, la paraula ‘casa’ representa tres llocs: Barcelona, l’illa de Menorca, i ara Nova York. Barcelona és la capital de Catalunya al nord-est d’Espanya. És al sud dels Pirineus i a la costa de Catalunya. Té moltes coses i encants: hi ha platges, monuments, museus, plaers arquitectònics, i una cultura rica. Els catalans són persones molt polítiques perquè la regió vol ser independent d’Espanya. Però sento que a part d’aquest moviment són persones molt polítiques en comparació amb altres regions. A més del 1,602.000 d’habitants hi ha molts turistes! Als turistes els agrada aquesta ciutat perquè és gran, bonica, antiga, i colorista! Encara que la població parla català i castellà, no tots els turistes ho entenen. A Barcelona viuen el seu pare, la seva mare, les seves tres germanes petites, i les seves famílies.

L’illa de Menorca és la seva ciutat secundària. Durant tres mesos, durant les vacances d’estiu, visita la seva famílian allà. La seva mare té sis germanes i per això pot visitar moltes persones. L’illa és molt bonica! Es coneix com “l’illa de la calma” perquè és tranquil·la i relaxant. És al sud-est de Barcelona i té aproximadament 695.7 quilòmetres quadrats. El millor moment per anar a l’illa és l’estiu, peró hi ha també més persones perquè els turistes la visiten . Els turistes van perquè hi ha moltes platges i jaciments megalítics com “Les Taules”. A l’illa la seva família i la població parlen menorquí, un dialecte del català, i també català central i castellà.

Menorca 'L'illa de la Calme'

No he pogut resistir-me de preguntar sobre la seva genealogia perquè m’agrada apprendre sobre la genealogia de les persones. Diu que no sap la seva genealogia però pensa que han viscut moltes generacions a Espanya. I ara la Teresa és l’única persona de la seva família inmediata fora de Barcelona i Espanya.

Després d’un viatge a Nova York el 1998 la Teresa va pensar que Nova York era “el centre del món”. El 2010 la seva empresa li va donar l’oportunitat de viure allà. Ella encara pensa que la ciutat és interessant i sensacional! Li agrada molt l’edifici Chrysler, córrer a Central Park, Broadway, i l’Upper East Side.

El seu espectacle Broadway favorit, Les Misérables

A WPP, una empresa de relacions públiques, la Teresa és Directora financera de màrqueting digital. És molt treballadora i sempre està molt ocupada! Un dia típic per ella així: Al matí, a les 6.30, corre a  Central Park. No esmorza i es dutxa a casa. Després arriba a la feina i pren un cafè. Durant el migdia, dina amb amics i treballa. Plega de la feina a les 8 punt i després sopa amb amics. Normalment llegeix o mira la televisió per desconnectar. El cap de Setmana té més temps! Va a Soul Cycle per fer exercici i sobretot va a fer-se una mani pedi. A més a més va a fer la compra i truca a la seva família. Quan té més temps lliure, les seves aficions inclouen la pintura a l’oli i la seva col·lecció de vi. Prefereix el vi negre.

La meva última pregunta va ser qui era el seu català favorit. Ella va dir que Miquel Calçada, un entrevistador que treballa a la televisió, diaris i ràdios. És el seu ídol perquè és divertit i molt políticament incorrecte, i.e. parla amb tota llibertat! Aquí és un exemple del seu treball: Mikimoto visita Korea del Nord (TV3)

Miguel Calçada, entrevistador de Catalunya

La Teresa a Shakespeare & Co.

Amb cabells ondulats castanys, ulls marrons, un somriure molt contagiós, i una actitud oberta, ha fet la conversa fácil i sense reserves!

Estic contenta d’haver experimentat aquesta oportunitat única!

Un Català a Nova York

La setmana passada he tingut el plaer de conèixer en Joaquim Armengol Roura, un català vivint a Nova York. El Joaquim és una persona tranquil.la, intel·ligent, i pacient, i és molt agradable parlar amb ell. Té 35 anys i viu a Nova York perquè vol aprendre anglès i experimentar diferents cultures (és un autoproclamat turista cultural). Originalment és de Santa Coloma de Farners, un poble petit al sud-oest de Girona conegut pel seu entorn rural. Abans de viure a Nova York, el Joaquim vivia a Barcelona, on va fer el seus estudis de Filosofia, teatre, i cinema a l’Universitat de Barcelona. Després de graduar-se, el Joaquim ha treballat com a professor de filosofia a l’institut, ha fet critiques de llibres i de teatre al diari Ara, ha estat editor de la revista literària El Procés, i ha estat subdirector de la revista de teatre Proscenium.

Joaquim va decidir estudiar anglès durant vuit mesos a Nova York com a excusa per visitar la ciutat. Des de jove, Nova York ha fascinat al Joaquim per la seva cultura i diversitat. Li encanta tot de la ciutat, els parcs, les botigues de llibres, les llibreries, especialment la botiga Strand i el Bryant i el Central parc. També li agrada caminar per Central parc després de la seva classe d’anglès i interactuar amb altres persones. Però el que més crida l’atenció quan coneixes el Joaquim és l’orgull que té per la cultura català. Ell creu que la llengua és el major component per promoure la cultura i per això és un gran admirador de Narcís Comadira, un poeta i pintor català que promou la llengua catalana a través de les seves obres i, igual que en Joaquim, creu que es necessari que Catalunya sigui independent d’Espanya. Però sobretot, el Joaquim està centrat en apreciar tot el que Nova York ofereix. 

El Nicolau: Un Català a Columbia University

            

El Nicolau i jo

            El Nicolau i jo vam quedar al Grad Student Lounge de la Philosophy Hall – ell va portar una samarreta blanca amb mànigues llargues i pantalons grisos.  Té els cabells marrons i els ulls blaus, i és prim i alt.  El seu aniversari es el 12 de juny 1995—te vint-i-un anys, i és Bessons.  Viu a Manhattan, al carrer 108 amb el avinguda Central Park West, i li agrada viure una mica lluny del campus.  Al principi, estava una mica nerviosa, però el Nicolau es molt simpàtic i va ser capaç d’entendre el meu català.  Va portar el seu ordinador amb les seves coses de l’escola—estudia política i economia amb el programa de Columbia i Sciences Po.  Després de quedar, ell va tornar a fer els seus deures.

            El Nicolau va néixer al barri de Sarrià, Barcelona. 

El barri de Sarrià

Va estudiar a una escola francesa, aleshores parla quatre llengües: francès, castellà, català i angles.  El Nicolau no fa visites a Barcelona amb molta freqüència, però quan hi va, li agrada visitar la seva casa a Girona.  També li agrada anar per Barcelona amb la seva moto—una cosa molt habitual a Barcelona. 

            Vam parlar sobre moltes coses—la seva rutina diària (es lleva tard a les 9-9:30 i se’n va al llit tard també, a les 2), les activitats que li agrada fer els caps de setmana (anar al museu, jugar a futbol, sopar fora de casa, estudiar, passar l’estona a downtown...), i els seus gustos.  No cuina sovint, però li agrada menjar el sopar que fan els seus companys de pis.  Al vespre, El Nicolau passa temps amb amics i la seva xicota.  Li agrada parlar sobre política, especialment la política de Catalunya. Quan li vaig preguntar qui és la persona catalana que admira més, em va dir que és el Pep Guardiola—un home molt conegut per tot el món del futbol.  També va mencionar el Xavier Sala-i-Martin, que és un professor d’econòmica aquí a Columbia. 

El Xavier Sala-i-Martin