divendres, 25 d’abril del 2014

Els Meus Nous Amics: La Lila i L'Eduard!

Vaig conèixer dues persones molt interessants – més interessants que les altres perquè son catalanes! El meus nous amics són la Lila Plà i l’Eduard Vallory, dos catalans que viuen a Nova York i que van néixer a Barcelona. La Lila i l’Eduard són bons amics, persones molt simpàtiques i pacients amb les persones com jo, que no parlen el català molt bé. Son divertits i amables i em semblen molt intel·ligents, els dos. La Lila va estudiar a moltes universitats – a Gal.les, Oxford, Londres, i a la meva universitat, Columbia! Ara treballa a una companyia que es diu Bain, que és a Times Square i és de negocis. L’Eduard ara és un estudiant visitant de la Universitat de Nova York, però abans va treballar a la Generalitat amb el departament d’universitats. També era el director de l’Escola Postgrau de Econòmics a Barcelona.  


La Lila i l’Eduard són el tipus de persones amb qui a mi m’agrada quedar: són graciosos i tenen moltes històries per compartir. Encara que van portar roba de colors foscos, les seves personalitats són alegres. Els agrada parlar, però no d’una manera avorrida – són molt animats i joves. Vam quedar a un cafè gran al “West Village”– gran per al poble – que és diu “Le Pain Quotidien” i durant tota l’estona els vaig veure somriure i riure junts. Estic molt agraïda de rebre aquestes dues persones per entrevistar. Vaig sentir que no era una intrusa sinó una nova amiga d'un grup, un sentiment que és molt important quan conec persones noves.

El músic Pau Casals

La Lila i l’Eduard van viure a molts diferents barris de Barcelona – a l’Eixample, al Born, al Barri Gòtic, al Raval, a la Barceloneta. A L’Eduard li agraden les obres de “improv” i als dos els agrada el piano. A la Lila li agraden els canelons i el pa amb tomàquet de l’Eduard, que té una tècnica molt bona per fer-los. El personatge favorit de la Lila és Pau Casals – el violoncel·lista català del segle XX famós per la manera nova de tocar l’instrument que ell va desenvolupar i les seves gravacions de Bach. També Pau Casals és conegut pel seu treball humanitari i els seus discursos a les Nacions Unides.

Són catalans molt orgullosos de la seva llengua – no els agraden i no entenen els pares que no ensenyen als fills la seva llengua materna. L’única cosa dels dos de què em puc queixar és que no els agrada el futbol! Vull més amics catalans per quedar amb la penya del Barça a NY! A part d’això m’encanten aquests dos catalans i estic molt contenta de fer noves connexions a la comunitat catalana de Nova York!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada