Vaig conèixer dues persones molt interessants – més
interessants que les altres perquè son catalanes! El meus nous amics són la
Lila Plà i l’Eduard Vallory, dos catalans que viuen a Nova York i que van
néixer a Barcelona. La Lila i l’Eduard són bons amics, persones molt
simpàtiques i pacients amb les persones com jo, que no parlen el català molt
bé. Son
divertits i amables i em semblen molt intel·ligents, els dos. La Lila va estudiar a moltes universitats – a Gal.les,
Oxford, Londres, i a la meva universitat, Columbia! Ara treballa a una
companyia que es diu Bain, que és a Times Square i és de negocis. L’Eduard ara és
un estudiant visitant de la Universitat de Nova York, però abans va treballar a
la Generalitat amb el departament d’universitats. També era el director de l’Escola Postgrau de Econòmics a Barcelona.
La Lila i l’Eduard són el tipus de persones amb qui a mi m’agrada quedar: són graciosos i tenen moltes
històries per compartir. Encara que van portar roba de colors foscos, les seves
personalitats són alegres. Els agrada parlar, però no d’una manera avorrida – són
molt animats i joves. Vam quedar a un cafè gran al “West Village”– gran per al poble – que és diu “Le Pain Quotidien”
i durant tota l’estona els vaig veure somriure i riure junts. Estic molt
agraïda de rebre aquestes dues persones per entrevistar. Vaig sentir que no era
una intrusa sinó una nova amiga d'un grup, un sentiment que és molt important
quan conec persones noves.
El músic Pau Casals |
La Lila i l’Eduard van
viure a molts diferents barris de Barcelona – a l’Eixample, al Born, al Barri
Gòtic, al Raval, a la Barceloneta. A L’Eduard li agraden les obres de
“improv” i als dos els agrada el piano. A la Lila li agraden els canelons i el
pa amb tomàquet de l’Eduard, que té una tècnica molt bona per fer-los. El
personatge favorit de la Lila és Pau
Casals – el violoncel·lista català del segle XX famós per la manera nova de
tocar l’instrument que ell va desenvolupar i les seves gravacions de Bach.
També Pau Casals és conegut pel
seu treball humanitari i els seus discursos a les
Nacions Unides.
Són catalans molt
orgullosos de la seva llengua – no els agraden i no entenen els pares que no
ensenyen als fills la seva llengua materna. L’única cosa dels dos de què em puc
queixar és que no els agrada el futbol! Vull més amics catalans per quedar amb la penya
del Barça a NY! A part d’això m’encanten aquests dos catalans i estic molt
contenta de fer noves connexions a la comunitat catalana de Nova York!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada