L’Andreu Corominas va néixer a La Garriga, un municipi
ubicat a 40 quilòmetres al nord de Barcelona. Fa 2 anys, es va mudar a Nova
York perquè l’empresa del seu marit va traslladar-se a l’oficina de Nova York.
Així, l’Andreu és encara bastant nou a la ciutat! Jo vaig quedar amb l’Andreu
per conèixer-lo una mica, i per aprendre més sobre la vida catalana,
especialment la vida catalana a Nova York.
Nosaltres ens vam trobar al restaurant del museu
Guggenheim, que es diu The Wright. (L’Andreu es va oferir convidar-me—gràcies una
altra vegada!) Clar, vam començar amb el bàsic; on va néixer, quan, on viu ara,
de què fa, etc. 
L’any 1985, l’Andreu va néixer al petit municipi de La
Garriga. La Garriga és un poble molt petit; només hi ha uns 16.000
habitants. L’Andreu hi va créixer, estudiar, etc., fins al 2015, quan es va
mudar als Estats-Units per la feina del seu marit. Va obtenir la llicenciatura
en l’enginyeria civil i sostenibilitat, i ara l’utilitza a la seva feina per
l’empresa Lafayette. Viu a Long Island City, Queens, però sovint té reunions
per la feina i altres coses a fer a Manhattan. Ell em va dir que és una persona
molt tranquil•la i no s’enfada gairebé mai, i també que és de ment obert. També
va dir que sovint fa tard i que es distreure fàcilment, doncs va estar prou còmode
per dir-me algunes defectes!
Un dia normal, l’Andreu em va dir que cada matí es lleva
molt d’hora per córrer amb el seu marit; li agrada molt córrer per la ciutat.
Té feina durant la setmana, i després plega i cuina per ell i seu marit (també
li agrada moltíssim cuinar—ho fa gairebé tots els vespres). Els caps de
setmana, li agrada anar al cinema o al teatre amb amics i amb el seu marit,
especialment l’American Ballet Theater. La dansa li encanta!
Quant a la ciutat de Nova York, a l’Andreu li agrada moltíssim perquè és una
ciutat molt gran. S’estima més les grans ciutats que els pobles petits; amb
moltes persones diferents, que vénen de cultures diverses, sempre és molt interessant.
Li interessa també l’arquitectura de Nova York. Em va dir que de vegades pot
ser una mica difícil fer connexions i nous amics, perquè la ciutat té un
caràcter que pot ser una mica superficial, però li encanta la ciutat no obstant
això.
Quant a la cultura catalana, l’Andreu em va indicar que
la seva persona catalana favorita (que encara està viva!) es la Sol Picó. Sol
Picó es una ballarina i coreògrafa de ballet molt famosa; va guanyar el Premi
Nacional de Dansa de la Generalitat de Catalunya el 2004. 
Després d’això, li va vaig fer una pregunta política: la
seva posició sobre la independència catalana. Sense vacil•lació, em va
respondre que dona suport als moviments independentistes. De fet, ell és membre
de l’Assemblea Nacional Catalana, una organització que dona suport no només a
la creació de un país català independent, sinó a la creació d’un estat de dret,
democràtic i social. L’ANC té més de 80.000 membres i continua creixent. Ha
creat companyes des del 2011 i regularment organitza manifestacions. L’Andreu
és d’esquerra (políticament), i creu que el govern espanyol és massa conservador,
el que no funciona pels catalans, que són més progressistes.
Jo parlo castellà des de fa 8 anys ara, i la llengua
catalana i la cultura de Catalunya sempre m’han interessat. Per a mi, va ser
molt interessant conèixer una persona catalana que viu ara als Estats-Units i
escoltar el que ell pensa sobre la cultura, la política, i varis altres
aspectes de la vida catalana.
