Daniel Parcerisas és de Barcelona però ara viu a Nova
York perquè la ciutat li agrada molt. Nova York li agrada molt perquè és una
mica més a prop de Barcelona que Berkeley, no té el “commute” de Califòrnia i
hi ha moltes coses a fer.
Daniel treballa
com a Senior Policy Analyst en una organització no governamental que es diu Citizens Housing & Planning Council. Va
estudiar sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona i té un màster en
City Planning de la Universitat de
Califòrnia a Berkeley. Ara està casat i
té 35 anys.
Daniel va néixer i va viure a Barcelona fins que es va
graduar de la universitat. Darrerament ha anat força a Barcelona i em va dir
que ha redescobert la ciutat ara que viu fora d'ella. Al Daniel li agrada Barcelona
perquè és més barata que Nova York i se sent com a casa perquè pot fàcilment
visitar al seu pare que viu a Eivissa o a la seva tieta que té una casa als
Pirineus. Els seus llocs favorits a la ciutat són el barri de la Ribera on va
créixer i la Carretera de les Aigües.
El dia que vam quedar, el Daniel no és ni molt alt ni
molt baix. No és ni gras ni prim. Té els cabells curts i castanys. També té els
ulls blaus. Daniel portava un suèter gris, uns texans i unes sabates esportives
de Nike. A més portava una jaqueta negra perquè estava plovent.
A la feina, treballa a l'ordinador, va a algunes reunions i prepara algunes presentacions i a la 7 plega. Alguns dies fa capoeira després de la feina i altres té reunions del Català Institute. Al Daniel li agrada molt beure vi amb la seva dona. A ella li agrada molt aprendre sobre vins i anar a esdeveniments de degustació. Al Daniel no li importa tant això però si li agrada molt anar amb la seva dona a aquests esdeveniments i beure vi amb ella.
També li agrada molt llegir llibres. Per exemple, alguns dels seus llibres
favorits són La Reina del Sud (Arturo Pérez-Reverte), Victus i Temps de Família
(Tania Juste). Aquests dos últims són llibres sobre Catalunya escrits per
catalans. Victus (Albert Sánchez Piñol) és una novel·la de ficció històrica.
Temps de Família és una història familiar escrita que explica la història de la
familia Giner i la seva connexió amb la producció de vi. A més al Daniel li
agrada cuinar i fer capoeira.
El seu personatge
favorit és la seva àvia, la Irene Vasquez. La Irene és d'Astúries però de jove
es va haver de mudar perquè els seus pares eren comunistes i van ser perseguits
després de la guerra civil. Per això se’n va anar a França i després va tornar
a Espanya per Catalunya, on va conèixer al seu marit i l'avi de Daniel. Quan va
arribar a Barcelona va aprendre català i va passar un temps cuidant refugiats.
Després va començar una escola de negocis que es diu EADA
(Escola d'Alta Direcció i Administració). A més a més, va ser una de les primeres dones propietàries de negocis i de les primeres que va aprendre a conduir. Per tots aquests èxits la Irene va rebre la Creu de Sant Jordi el 2003.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada