Mariàngels: Una gironina a NY

La Mariàngels és una persona molt pacient, divertida, intel∙ligent i amable. Durant la nostra reunió, vam parlar sobretot dels seus fills i de la seva vida de Nova York i ella va ser molt pacient amb mi. La Mariàngels és de Girona, una ciutat al nord­ de Catalunya que és aproximadament 1,5 o 2 hores de distància de Barcelona.

La Mariàngels i jo

Girona és una de les principals ciutats catalanes, es petita, turística i tranquil.la. Tinc moltes ganes d'anar a Girona després de parlar amb la Mariàngels. Al febrer, Girona té un enorme carnaval de Mardi Gras, i al maig hi ha una festa de les flors. En el transcurs de 10 dies, els diferents edificis i monuments de Girona estan cobertes de flors, i aquesta tradició em sembla tan bonica, com una manera d’honrar la història i la dignitat de la ciutat cada any. També vam parlar sobre el fet que Sant Narcís és el sant patró de Girona, i hi ha una bella catedral de Girona sota la seva protecció.

Catedral de Girona

La Mariàngels és una investigadora en neurociència i bioètica, però en aquest moment, es troba en un periode entre les feines-- és més probable que comenci a treballar en l'OMS (Organització Mundial de la Salut) o (WHO-World Health Organization), una organització de gran prestigi que s'ocupa de les normes i la investigació de la salut a través del món. Ella es va graduar la Universitat de Pennsilvània el 2009, i té el seu doctorat en Neurociència, així com 2 graus de Màster en Biologia per la Universitat de Pennsilvània i un en Drets Humans per Columbia. La Mariàngels és molt intel·ligent, però tan dolça i accessible! Ara viu a Washington Heights amb el seu marit i els seus dos fills, el Pau i en Kilian que tenen 3 i 1,5 anys, respectivament. Ella treballa a Manhattan en el Projecte d'Honors en Ciències (Science Honors Project), on ajuda als estudiants amb projectes científics avançats, així com ensenyant castellà a executius.

La Mariàngels es va arribar a Filadèlfia en 2003. Realment li encanta viatjar. Això és una cosa que troba a faltar d'Europa, la facilitat de viatjar. Ella i el seu marit tenen l'objectiu de visitar els 52 estats i territoris dels Estats Units, però s'adona que serà dur arribar a Hawaii i Alaska !! A la Mariàngels definitivament no li agrada el trànsit, la contaminació, els nivells de manca d'habitatge, els turistes o el preu alt de viure a Nova York, però li agrada que la ciutat de Nova York és multicultural, té un munt d'activitats i és molt cosmopolita. Ella és part de l'Institut Català a Nova York i, com a resultat, ha tingut l'oportunitat de conèixer al president de la Generalitat, Artur Mas i Gavarró, que va ser a la ciutat de Nova York per al Fòrum Mundial dels Líders a Columbia. Mariàngels li encanta la música clàssica, i sempre hi ha un munt d'esdeveniments a què assistir a Nova York.

Per sobre de tot, el personatge català favorit de Mariangels és el Kilian Jornet.

El Kilian Jornet durant un competició

Ella realment va posar-li el nom al seu segon fill per ell! Kilian és un nom molt bonic, he de dir. Kilian Jornet és un corredor famós i prodigiós de pista i de muntanya, un dels millors del món! El ha estat campió 6 vegades! Entrena 7 dies a la setmana i ha registrat més de 100.000 hores de formació en la seva vida! Honestament, crec que és el meu favorit human en aquest moment. Aquest nivell de passió i dedicació a una cosa és molt inspirador i puc veure per què la Mariàngels el va triar.

La Lucía, una catalana de Barcelona amb molta personalidad

La Lucía Conte és una dona amable, simpática i divertida.  

La Lucía Conte va néixer en Catalunya i ha viscut a Barcelona toda la seva vida. És una “catalana real.” És una professora d’historia a la Universitat Pompeu Fabra i dirigeix un program d’study abroad a Barcelona. Aquest program fa intercanvis d’estudiants estrangers entre els Estats Units i Barcelona. Potser que aniré a Barcelona el any que ve?!

La Lucía té 38 anys, però aquesta setmana serà el seu aniversari aleshores—no té 38 anys per molt més temps. Feliç aniversari per molts anys, Lucía! La Lucía és un Sagitari i creu en els horoscops. Pensa que tothom creu en els horoscops pero que solament alguna gent ho admet. 

La Lucía té dues vides diferents: una vida a Nova York i una vida a Barcelona. 

A Barcelona, viu en el barri gòtic, al centre de tot. És un barri amb molta història i, per visitar, és molt bonic—excepte hi ha també molts turistes. Pot ser irritant quan tornes a casa de la feina i tot el que vols fer és arribar el més d’hora possible. Jo et comprenc la Lucía, jo et comprenc... 

El barri gòtic és siutat en l’antiga ciutat romana i va ser reconstruït a l’Edat Mitjana. Hi ha la Catedrale de Santa Eulalia. (Petita anècdota: Els meus pares gairebé m’han dit Eulalia quan vaig néixer pero Rébecca era més fácil en anglès.) Hi ha també molts edificis del govern com el Palau de la Generalitat, i també el Pont dels Sospirs, i és a prop de la Rambla. 

A Barcelona, la Lucía es lleva una mica tard i després, neda a la piscina. Treballa amb els seus estudiants i quan torna a casa, va a algun lloc amb amics. Pot ser una conferencia, prendre una copa, passejar pel parc... 

La Lucía ha vingut a Nova York per fer una estada d’investigacio a Jewish Theological Seminary. Ella viu a Hell’s Kitchen, a prop de Columbia Circle, una rotonda en Midtown amb una estatua de Christopher Columbus al centre. Li agrada molt perquè hi ha restaurants, Central Park i pot anar per tot Nova York graciès al metro. El seu barri favorritat és West Village per què és més similar a Hell’s Kitchen però és més tranquil. La Lucía troba que Nova York és massa gran per a una persona acostumada a alguna cosa més petita i que els preus són molt cars. 

A Nova York, es lleva molt d’hora per anar a la feina. Pren classes de post grau i va a la biblioteca per fer investigacións a la tarda. Torna a casa en metro i, a vegades, va al museo o fa algunes coses turístiques. La Lucía diu que a Nova York dorm menys i fa més coses. Crec que és una avaluació vàlida!

La Neus Català, vestida de ratlles

Li vaig demanar quin personatge català la Lucía li agrada més va respondre que és la Neus Català, l’única supervirent del camps de concentració nazis catalana. Catalunya ha dedicat l’any va ajudar 2015 a aquest personatge per celebrar el seu centenari. Durant la segona guerra mundial, la Neus Català va ajudar 180 orfes a anar a França. Pero els Nazis van trobar i deportar a un campament de concentració. Quan la guerra va acabar, la Neus Català va continuar lluitant contra Franco. És un símbol vivent de la justícia i la pau.

L'Oscar, un noi de Manresa amb molts interessos

L’Oscar és un noi de Manresa, Catalunya. És només 33 anys i actualment està treballant en tecnologia de la informació (TI) a Nova York. Encara que oblido exactament l’alçada de l’Oscar, certament no és un noi baix (en la meva memòria) i era prim. Porta una mini barba i un bigoti. Té els cabells marrons i curts. Ell va ser molt agradable i pacient (i molt comprensiu de la meva confusió constant entre el castellà i el català). L’Oscar i jo vam quedar a un cafè prop de Columbia, perquè viu a l'Upper West Side, com jo!

Un foto de l’Oscar a Hungarian Pastry Shop durant l’entrevista

Abans d'explicar com n’es de meravellós l’Oscar, vull explicar com va ser d’interessant conèixer una persona que no és català de Barcelona. Sovint, moltes persones creuen que el català és una llengua que només es parla a Barcelona, i no entenen que Catalunya es compon de diverses regions. Espero que aquest post de bloc amplii la vostra comprensiu de l'extensió de la cultura catalana i els seus components.

Per explicar breument, Manresa és un petit poble situat al nord de Barcelona. Tot i que és petita, la ciutat és molt històrica, ja que és un dels llocs de pelegrinatge cristiàn. Sant Ignasi de Loiola va creuar Montserrat i es va aturar a Manresa, i per tant la ciutat és tranquil·la però cultural, plena de monuments. Des de Manresa es pot veure una bonica vista de Montserrat i també visitar una de les primeres esglésies gòtic-romànic a Espanya. Ningú sap quin any exactament l'església va ser construïda; però, és una arquitectura bella i antiga.

L’Oscar treballa en TI i la seva oficina es troba a Nova York i Nova Jersey. Per tant, viatja molt per feina entre els dos estats. Va arribar a Nova York a causa del seu treball, especialment perquè el seu cap a Catalunya es va traslladar a Nova York.

A Nova York, l’Oscar viu a l'Upper West Side. Quan li vaig preguntar quin barri li agrada més a la ciutat, ell va respondre "l'Upper West Side". Li agrada el barri molt per moltes raons. En primer lloc, li agrada poder anar a fer un passeig, no només al parc, sinó també al voltant del seu barri, perquè no és tan concorregut com altres barris de la ciutat. També li agrada la tranquil·litat i la calma del barri. El barri està ple de gent amable.

L’Horòscop de l’Oscar és cranc. No estic segura de si els horòscops són els millors predictors de la personalitat, però, pel que sembla, els crancs són creatius i artístics. Suposo que en aquest cas, és cert! A l’Oscar li encanta l'art i la fotografia i li agrada visitar museus i exposicions durant el seu temps lliure. El seu museu favorit és el Museu d'Art Modern, perquè ell és un fan de l'art contemporani. Els seus artistes favorits d'catalans com Salvador Dalí i Gaudí (dos artistes clàssics per a un català, oi? Haha!). Pel que fa a la fotografia, l’Oscar no només li agrada anar a exposicions fotogràfiques, sinó que també li agrada fer fotos ell mateix. El seu tema favorit en la presa de fotos és la gent als carrers. El naturalisme que es pot capturar en l'espontaneïtat del moment li interessa molt. Prefereix fotos naturals més que paisatges i retrats. Els carrers de Nova York són aptes per a les seves preferències, ja que sempre estan plens de sorpreses i nous tipus de persones amb identitats úniques.

També li agrada anar a concerts de música. No li desagrada cap tipus determinat de música, fins i tot gaudeix de música country! No sóc una gran fan de la música country americana, així que li vaig preguntar per què li agrada aquest estil. La raó era que ell va viure a Texas durant tres o quatre anys i per això es va adaptar la cultura allà, incloent l'amor general a la música country. De tota manera, des de la música jazz fins a la música pop, a l’Oscar li agrada anar a diverses classes de concerts al voltant de Nova York.

Per menjar, li agraden les coses simples. No li agrada menjar coses greixoses. aleshores, li agrada menjar cuina mediterrània i asiàtica. Però,  li agrada provar tot tipus de menjar i a vegades menja hamburgueses.

Per llegir, li agraden els llibres de temes “distòpics.” Els seus llibres favorits son “1984” de George Orwell i “Un món feliç” d’Aldous Huxley. Això es per què li agraden les llibres, ja que tenen una gran quantitat de canvis interessants en fets i esdeveniments històrics. Els llibres de temes “distòpics” són realistes però imaginatius.

Finalment, però no menys important, discutim qui és el seu personatge català favorit. El seu personatge favorit és el Ferran Adrià, xef de reconegut prestigi no només a Espanya sinó també al món sencer. Considerat un dels xefs més experimentals i moderns del món, el Ferran Adrià tenìa un restaurant a la Costa Brava anomenat “El Bulli” (ara trancat), que va aconsequir ser el número 1 mundial. L’Oscar respecta extravagància del xef i la seva tremenda creativitat que es demostra en les seves obres mestres.

Un foto de Ferran Adrià a través de Google Search a guardian.com

Va ser un gran plaer parlar amb l’Oscar i conversar en català!

PD l’Oscar, disculpa el meu nivell elemental de català i bona sort en la resta d'aquest any!

Mònica Soler

La Mònica és una persona molt agradable, oberta, i amistosa. Ella és balança (el seu aniversari és el nou de octubre) i com que a ella li agraden molts els horòscops, creu que és “molt balança.” Té 44 anys però sembla molt més jove.

Ella és del Masnou, a Catalunya, un petit poble als afores de Barcelona, més o menys a vint-i-cinc minuts del centre de la ciutat. El Masnou és com Queens – almenys per la seva relació amb Barcelona – perquè es un “poble dormitori.” Essencialment, molta gent treballa al centre de Barcelona, però tornen a casa i viuen a Masnou. Per això, no és un poble molt poblat però sí es una mica turístic durant la primavera i l’estiu. És molt maco i tranquil, amb moltes platges boniques i és clar, molt diferent del seu nou barri a Nova York.

Ara, la Mònica viu al sud de Manhattan, però abans, vivia a Toronto, al Canadà. Va treballar molts anys per a H&M a Barcelona i l’any 2004, va mudar-se al Canadà per ajudar l’empresa amb les primeres botigues a Toronto. Allà va conèixer el seu marit, el Richard, va ser amor a primera vista! El Richard treballava com a cap de departament a l’H&M del Canadà, i ara té una posició similar a Nova York. La Mònica ja no treballa a l’empresa perquè a ella no li agraden les hores llargues i exigents de la feina. Però a la Mònica li agrada molt el seu temps lliure. Encara que hi ha algunes coses i aspectes de la ciutat que no li agraden – com el soroll, la falta d’aire fresc, els preus cars, etc. – sovint passeja per tota la ciutat. A la Mònica li encanten els parcs, els museus, i també l’art del carrer. Molts caps de setmana, passeja i visita els seus llocs favorits de la ciutat: els mercats de puces. A ella li agrada l’oportunitat de veure les coses de la gent – tant històriques com modernes – i coneix molts venedors i artistes al mercat. No sempre compra, però li agrada buscar coses diferents i antigues, com coses de l’armari de la seva àvia.

La Mònica té molts personatges catalans favorits i tots són molts diferents. Un d’ells és l’Artur Mas, el president de Catalunya, i l’altre és la Mònica Terribas, una periodista aguda de Barcelona. També, li agrada l’Arnau Tordera, un cantant una mica estrany del grup Obeses. A més, li encanta en Pep Guardiola, un futbolista molt famós i actual entrenador de l’equip de Munich. Va ser futbolista de l’equip de Barcelona i l’equip nacional d’Espanya també. Va entrenar el Barça i ara està considerat un dels més grans futbolistes del país i un defensor acèrrim de la cultura catalana. Però sobretot, el seu personatge favorit és la Sra. Neus Català i Palleja, que va ser membre de la resistència durant la Guerra Civil i també supervivent d’un camp de concentració alemany durant la Segona Guerra Mundial. La Mònica admira molt la seva vida i creu que – malgrat ella ara encara – és imperatiu preservar la seva història.

Chije Kang-Park

Chije Kang-Park, una Catalana a Nova York

 Claudia de Lavalle

     Vaig tenir el plaer de conèixer La Chije Kang-Park. És una noia de 24 any, arrels coreanes i nacionalitat catalana. La descriuria com amistosa, alegre, còmica i creativa. Va néixer a Figueres, una ciutat petita de Girona  a l’extrem nord-est de Catalunya. Figueres és una destinació turística per a molta gent, perquè és el lloc de naixement de Salvador Dali, el afmós pintor surrealista.  Hi ha un museu, el Teatre-Museu Dalí, dedicat a ell, i també altres monuments interessanta com el Castell de San Ferran. En realitat Figueres és el lloc de naixement d’una altra artista talentosa: la meva nova amiga la Chije!

La Chije!

     La Chije és una estudiant d’arquitectura a la Universitat Politècnica de Catalunya. Ha estudiat allà  cinc anys, i ara està passant el seu sisè any a Nova York com a estudiant d’intercanvi. Pren tres classes al CCNY College of Technology: aquarel.la (que és la seva classe favorita), arquitectura i programació informàtica. Aquests dies, està participant a un concurs de disseny d’una biblioteca a Brooklyn! Si no és a les classes, pots trobar la Chije corrent per Central Park—corre TOTS els dies, no importa si neva o plou. Què esportista! També, pots trobar-la prenent cerveses amb les seves amigues, o estudiant en la biblioteca de Teacher’s College a Columbia University. Aquesta biblioteca és molt a prop del seu apartament, que està situat al carrer 114, entre Broadway i Amsterdam. Quina sort que ella viu tan a prop a Columbia—pot caminar només dos carrers per anar a la Casa Hispanica pel Café Català cada dimecres!

     Durant els caps de setmana, li agrada explorar els diversos barris de Nova York, des de Harlem a East Village. Li agrada anar a concerts “indies” a Brooklyn o Manhattan, i també trobar  cafeteries noves, especialment a les que et pots quedar moltes hores i estudiar. Dues de les seves botigues favorites són Grounded i Birch Coffee. Ja que té  ull per a l’art, va a molts museus diferents, com el Guggenheim i el Whitney. Em va dir que el seu lloc favorit és la terrassa del Metropolitan Museum of Art. Li agrada moltíssim Nova York perquè sempre hi ha coses noves per descobrir, però al mateix temps, no li agrada gaire el fet que els barris de Manhattan estan molt segregats en termes d’ètnies.

     Al seu temps lliure, li agrada dibuixar, fer fotos, i pintar. El seu tipus d’arquitectura favorita per dibuixar són els paisatges. Té una manera única de combinar dibuixos amb fotos, com a aquesta imatge:

     També, li agrada jugar a golf. Participa en competicions, però també juga sola per relaxar-se amb els seus amics o la seva familia. Finalment, li encanta la música de tot tipus. Un dels seus grups favorits és Blaumut (un grup català), Marlango (un grup castellà), i Bon Iver (un cantant estatunidenc).

El seu personatge català favorit no és celebritat ni figura política-- és la seva tieta, qui es diu Maria Rosa. Descriu la Maria Rosa com seria, però al mateix temps molt divertida. La Maria Rosa va ser profesora, però ara és jubilada. És el seu personatge preferit ( juntament amb el seu tiet, Joan) perquè són els dos primers amics catalans de les seves pares. La Chije, la seva germana, les seves pares,  Maria Rosa i Joan sempre han sigut com una gran família. Ella ha celebrat tots les festas amb ells, i va dir que son els seus tiets de veritat: “Familia que sense ser de sang creen uns vincles encara més forts.”

Maria Vallès Beneit

Maria Vallès Beneit—Una catalana a Nova York

La Maria Vallès Beneit és una barcelonina de vint-i-sis anys que estudia la practica del desenvolupament a SIPA—School of International and Public Affairs de Columbia. Ha viscut a Nova York des de l’agost del 2013. Ara mateix viu molt a prop del campus amb el seu xicot, en Joey. 

Com ja sabeu, la Maria és de Barcelona, la capital de Catalunya, també coneguda com la ciutat de Gaudí. Barcelona està situada a la costa del mar Mediterrani a només cent vint quilometres dels Pirineus, i té un milió sis-cents mil habitants. Els seus habitants parlen català i castellà. És la ciutat més cosmopolita i més econòmicament activa d’Espanya. Es considera el centre del modernisme, especialmente per l’arquitectura d’Antoni Gaudí. Algunes de les coses més conegudes i visitades d’aquesta ciutat són per exemple les platges, les rambles, el Mercat de la Boqueria, el L’Arc de triomf, el Barri Gòtic i el Parc Güell.  

La María parla castellà, català, anglès, alemany i xinès. Tot i que vol aprendre francès, lamentablement no ha pogut fer-ho perquè no té temps, ja que té massa feina. Un dia normal? Què és aixo?...Per a la Maria no existeix res semblant a un dia normal, tots són una mica diferents i bojos: els dilluns té classe, els dimarts treballa en a OnFrontiers, que és una companyia molt petita que es dedica a coses relacionades a amb les innovacions d’energia solar, telecomunicacions i educació. Els dimecres té classe i els dijous treballa a UNICEF amb la secció de construcció de marca. Es graduarà de SIPA aquest any i en el futur li agradaria viure als Estatus Units, a Europa o a Amèrica Llatina.

Us preguntareu cóm és la Maria...doncs us diré que és molt bona gent, simpàtica, molt maca, una mica baixeta i molt prima. Té els cabells llisos, curts i negres. Els seus amics la descriurien com optimista, relaxada i aventurera. Quan té una mica de temps lliure, encara que no passa gaire sovint, li agradamirar documentals, anar al cinema i anar al parc si fa bon temps.  Encara que compra molts llibres, no té un llibre favorit perquè no té gaire temps per llegir. No obstant això, llegeix molts articles i diaris online. Tampoc té una pel.licula favorita però li agrada molt el documental The Salt of the Earth, perquè té moltes fotografies maques, i la pel.lícula Relatos Salvajes. 

La Silvia Pérez Cruz

Us imaginareu, tampoc té un cantant favorit! Li agrada molt la Silvia Pérez Cruz i la musica clàssica; em va dir que li agrada una mica de tot. La Silvia Pérez Cruz és una cantant jove de Palafrugell, a Girona, que s’especialitza en la música folk i jazz. Ha cantat en castellà, català, portuguès i francès.

Frida Kahlo 

Voleu conèixer una mica més sobre la Maria? Doncs teniu algunes dades curioses de la seva vida: Quan era adolescent volia ser periodista; si s’hagués d’identificar amb un animal seria un gos; menjaria pa amb tomàquet i pernil (però pernil del bo!) per la resta de la seva vida; fos un superheroi, li agradaria tenir el poder de viatjar al passat; si pogués compartir un sopar amb qualsevol individu, viu o mort, seria amb Frida Kahlo i li encanten totes les tradicions familiars sempre que consisteixin a no fer res, però especialment li agrada el Nadal.

Espero que ja tingueu una idea de qui és la Maria Vallès Beneit! 

La Maria i jo 

Xavier Sala-i-Martin—Un Català a Nova York

El Xavier Sala-i-Martin i jo

El Xavier Sala-i-Martin és de Bellaterra a Cerdanyola del Vallès, darrere de Barcelona. En Xavier va créixer a Bellaterra perquè els seus pares eren professors a la Universitat Autònoma de Barcelona, que és molt a prop de Bellaterra. El Xavier és economista i professor de la Universitat de Columbia a Nova York, on ensenya els dilluns, dimarts, i dimecres. Els altres dies és en alguna altra part del món si té una conferencia, o torna a Barcelona. Es pot dir que el Xavier no té mai un dia normal però el que sí té és una vida molt interessant. Quan viatja li agrada explorar cada país i menjar els seus menjars típics.

 Gairebé mai té temps lliure però quan troba temps per a relaxar-se, li agrada llegir i escriure. El Xavier ja va escriure alguns llibres sobre macroeconomia i el seu últim llibre És l’Hora dels Adéus? parla de la part econòmica d’una hipotètica Catalunya independitzada. Tots els seus llibres sempre acaben amb el títol del llibre. Aquesta vegada, però, acaba sense el signe d’interrogació.

Com que vaig estudiar economia, m’interessen les opinions del Xavier sobre el tema. El llibre explica molt bé com seria una Catalunya independent i ens mostra les cinc opcions de com es tractaria el deute. Però com que el llibre és per a tothom i no només per a gent que sap d’economia, el Xavier comença explicant un acudit sobre unes ovelles. Aquest conte serveix per descriure la situació econòmica de Catalunya perquè haurà de pagar part del deute d’Espanya tant si continua dins l’estat espanyol com si s’independitza.

El Xavier també ens explica la part política, específicament si Catalunya podria continuar com a país dins Europa. Sobre això el Xavier és molt clar i diu que no tindria sentit una Catalunya fora d’Europa perquè molts països europeus hi tenen inversions. Aleshores els convé també que una possible independència no afecti res del sistema. El Xavier conclou que Catalunya restaria a Europa però encara no sabem què succeirà amb la moneda. Sobre aquest tema, el Xavier creu que és millor romandre amb l’euro, però si s’hagués de canviar, dóna algunes idees per al nou nom de la moneda i com seria avaluada.

Per últim, a l’entrevista el Xavier em va explicar que el seu personatge català favorit és el Pep Guardiola, que també és un gran amic seu. En Xavier diu que Guardiola va portar una nova noció d’optimisme per a una població històricament pessimista. Pep Guardiola va ser l’entrenador del Futbol Club Barcelona durant els anys més increïbles del club i sempre serà un personatge important per als catalans. Per tot això el Xavier li té tant respecte.