Mònica Soler

La Mònica és una persona molt agradable, oberta, i amistosa. Ella és balança (el seu aniversari és el nou de octubre) i com que a ella li agraden molts els horòscops, creu que és “molt balança.” Té 44 anys però sembla molt més jove.

Ella és del Masnou, a Catalunya, un petit poble als afores de Barcelona, més o menys a vint-i-cinc minuts del centre de la ciutat. El Masnou és com Queens – almenys per la seva relació amb Barcelona – perquè es un “poble dormitori.” Essencialment, molta gent treballa al centre de Barcelona, però tornen a casa i viuen a Masnou. Per això, no és un poble molt poblat però sí es una mica turístic durant la primavera i l’estiu. És molt maco i tranquil, amb moltes platges boniques i és clar, molt diferent del seu nou barri a Nova York.

Ara, la Mònica viu al sud de Manhattan, però abans, vivia a Toronto, al Canadà. Va treballar molts anys per a H&M a Barcelona i l’any 2004, va mudar-se al Canadà per ajudar l’empresa amb les primeres botigues a Toronto. Allà va conèixer el seu marit, el Richard, va ser amor a primera vista! El Richard treballava com a cap de departament a l’H&M del Canadà, i ara té una posició similar a Nova York. La Mònica ja no treballa a l’empresa perquè a ella no li agraden les hores llargues i exigents de la feina. Però a la Mònica li agrada molt el seu temps lliure. Encara que hi ha algunes coses i aspectes de la ciutat que no li agraden – com el soroll, la falta d’aire fresc, els preus cars, etc. – sovint passeja per tota la ciutat. A la Mònica li encanten els parcs, els museus, i també l’art del carrer. Molts caps de setmana, passeja i visita els seus llocs favorits de la ciutat: els mercats de puces. A ella li agrada l’oportunitat de veure les coses de la gent – tant històriques com modernes – i coneix molts venedors i artistes al mercat. No sempre compra, però li agrada buscar coses diferents i antigues, com coses de l’armari de la seva àvia.

La Mònica té molts personatges catalans favorits i tots són molts diferents. Un d’ells és l’Artur Mas, el president de Catalunya, i l’altre és la Mònica Terribas, una periodista aguda de Barcelona. També, li agrada l’Arnau Tordera, un cantant una mica estrany del grup Obeses. A més, li encanta en Pep Guardiola, un futbolista molt famós i actual entrenador de l’equip de Munich. Va ser futbolista de l’equip de Barcelona i l’equip nacional d’Espanya també. Va entrenar el Barça i ara està considerat un dels més grans futbolistes del país i un defensor acèrrim de la cultura catalana. Però sobretot, el seu personatge favorit és la Sra. Neus Català i Palleja, que va ser membre de la resistència durant la Guerra Civil i també supervivent d’un camp de concentració alemany durant la Segona Guerra Mundial. La Mònica admira molt la seva vida i creu que – malgrat ella ara encara – és imperatiu preservar la seva història.

Chije Kang-Park

Chije Kang-Park, una Catalana a Nova York

 Claudia de Lavalle

     Vaig tenir el plaer de conèixer La Chije Kang-Park. És una noia de 24 any, arrels coreanes i nacionalitat catalana. La descriuria com amistosa, alegre, còmica i creativa. Va néixer a Figueres, una ciutat petita de Girona  a l’extrem nord-est de Catalunya. Figueres és una destinació turística per a molta gent, perquè és el lloc de naixement de Salvador Dali, el afmós pintor surrealista.  Hi ha un museu, el Teatre-Museu Dalí, dedicat a ell, i també altres monuments interessanta com el Castell de San Ferran. En realitat Figueres és el lloc de naixement d’una altra artista talentosa: la meva nova amiga la Chije!

La Chije!

     La Chije és una estudiant d’arquitectura a la Universitat Politècnica de Catalunya. Ha estudiat allà  cinc anys, i ara està passant el seu sisè any a Nova York com a estudiant d’intercanvi. Pren tres classes al CCNY College of Technology: aquarel.la (que és la seva classe favorita), arquitectura i programació informàtica. Aquests dies, està participant a un concurs de disseny d’una biblioteca a Brooklyn! Si no és a les classes, pots trobar la Chije corrent per Central Park—corre TOTS els dies, no importa si neva o plou. Què esportista! També, pots trobar-la prenent cerveses amb les seves amigues, o estudiant en la biblioteca de Teacher’s College a Columbia University. Aquesta biblioteca és molt a prop del seu apartament, que està situat al carrer 114, entre Broadway i Amsterdam. Quina sort que ella viu tan a prop a Columbia—pot caminar només dos carrers per anar a la Casa Hispanica pel Café Català cada dimecres!

     Durant els caps de setmana, li agrada explorar els diversos barris de Nova York, des de Harlem a East Village. Li agrada anar a concerts “indies” a Brooklyn o Manhattan, i també trobar  cafeteries noves, especialment a les que et pots quedar moltes hores i estudiar. Dues de les seves botigues favorites són Grounded i Birch Coffee. Ja que té  ull per a l’art, va a molts museus diferents, com el Guggenheim i el Whitney. Em va dir que el seu lloc favorit és la terrassa del Metropolitan Museum of Art. Li agrada moltíssim Nova York perquè sempre hi ha coses noves per descobrir, però al mateix temps, no li agrada gaire el fet que els barris de Manhattan estan molt segregats en termes d’ètnies.

     Al seu temps lliure, li agrada dibuixar, fer fotos, i pintar. El seu tipus d’arquitectura favorita per dibuixar són els paisatges. Té una manera única de combinar dibuixos amb fotos, com a aquesta imatge:

     També, li agrada jugar a golf. Participa en competicions, però també juga sola per relaxar-se amb els seus amics o la seva familia. Finalment, li encanta la música de tot tipus. Un dels seus grups favorits és Blaumut (un grup català), Marlango (un grup castellà), i Bon Iver (un cantant estatunidenc).

El seu personatge català favorit no és celebritat ni figura política-- és la seva tieta, qui es diu Maria Rosa. Descriu la Maria Rosa com seria, però al mateix temps molt divertida. La Maria Rosa va ser profesora, però ara és jubilada. És el seu personatge preferit ( juntament amb el seu tiet, Joan) perquè són els dos primers amics catalans de les seves pares. La Chije, la seva germana, les seves pares,  Maria Rosa i Joan sempre han sigut com una gran família. Ella ha celebrat tots les festas amb ells, i va dir que son els seus tiets de veritat: “Familia que sense ser de sang creen uns vincles encara més forts.”

Maria Vallès Beneit

Maria Vallès Beneit—Una catalana a Nova York

La Maria Vallès Beneit és una barcelonina de vint-i-sis anys que estudia la practica del desenvolupament a SIPA—School of International and Public Affairs de Columbia. Ha viscut a Nova York des de l’agost del 2013. Ara mateix viu molt a prop del campus amb el seu xicot, en Joey. 

Com ja sabeu, la Maria és de Barcelona, la capital de Catalunya, també coneguda com la ciutat de Gaudí. Barcelona està situada a la costa del mar Mediterrani a només cent vint quilometres dels Pirineus, i té un milió sis-cents mil habitants. Els seus habitants parlen català i castellà. És la ciutat més cosmopolita i més econòmicament activa d’Espanya. Es considera el centre del modernisme, especialmente per l’arquitectura d’Antoni Gaudí. Algunes de les coses més conegudes i visitades d’aquesta ciutat són per exemple les platges, les rambles, el Mercat de la Boqueria, el L’Arc de triomf, el Barri Gòtic i el Parc Güell.  

La María parla castellà, català, anglès, alemany i xinès. Tot i que vol aprendre francès, lamentablement no ha pogut fer-ho perquè no té temps, ja que té massa feina. Un dia normal? Què és aixo?...Per a la Maria no existeix res semblant a un dia normal, tots són una mica diferents i bojos: els dilluns té classe, els dimarts treballa en a OnFrontiers, que és una companyia molt petita que es dedica a coses relacionades a amb les innovacions d’energia solar, telecomunicacions i educació. Els dimecres té classe i els dijous treballa a UNICEF amb la secció de construcció de marca. Es graduarà de SIPA aquest any i en el futur li agradaria viure als Estatus Units, a Europa o a Amèrica Llatina.

Us preguntareu cóm és la Maria...doncs us diré que és molt bona gent, simpàtica, molt maca, una mica baixeta i molt prima. Té els cabells llisos, curts i negres. Els seus amics la descriurien com optimista, relaxada i aventurera. Quan té una mica de temps lliure, encara que no passa gaire sovint, li agradamirar documentals, anar al cinema i anar al parc si fa bon temps.  Encara que compra molts llibres, no té un llibre favorit perquè no té gaire temps per llegir. No obstant això, llegeix molts articles i diaris online. Tampoc té una pel.licula favorita però li agrada molt el documental The Salt of the Earth, perquè té moltes fotografies maques, i la pel.lícula Relatos Salvajes. 

La Silvia Pérez Cruz

Us imaginareu, tampoc té un cantant favorit! Li agrada molt la Silvia Pérez Cruz i la musica clàssica; em va dir que li agrada una mica de tot. La Silvia Pérez Cruz és una cantant jove de Palafrugell, a Girona, que s’especialitza en la música folk i jazz. Ha cantat en castellà, català, portuguès i francès.

Frida Kahlo 

Voleu conèixer una mica més sobre la Maria? Doncs teniu algunes dades curioses de la seva vida: Quan era adolescent volia ser periodista; si s’hagués d’identificar amb un animal seria un gos; menjaria pa amb tomàquet i pernil (però pernil del bo!) per la resta de la seva vida; fos un superheroi, li agradaria tenir el poder de viatjar al passat; si pogués compartir un sopar amb qualsevol individu, viu o mort, seria amb Frida Kahlo i li encanten totes les tradicions familiars sempre que consisteixin a no fer res, però especialment li agrada el Nadal.

Espero que ja tingueu una idea de qui és la Maria Vallès Beneit! 

La Maria i jo 

Xavier Sala-i-Martin—Un Català a Nova York

El Xavier Sala-i-Martin i jo

El Xavier Sala-i-Martin és de Bellaterra a Cerdanyola del Vallès, darrere de Barcelona. En Xavier va créixer a Bellaterra perquè els seus pares eren professors a la Universitat Autònoma de Barcelona, que és molt a prop de Bellaterra. El Xavier és economista i professor de la Universitat de Columbia a Nova York, on ensenya els dilluns, dimarts, i dimecres. Els altres dies és en alguna altra part del món si té una conferencia, o torna a Barcelona. Es pot dir que el Xavier no té mai un dia normal però el que sí té és una vida molt interessant. Quan viatja li agrada explorar cada país i menjar els seus menjars típics.

 Gairebé mai té temps lliure però quan troba temps per a relaxar-se, li agrada llegir i escriure. El Xavier ja va escriure alguns llibres sobre macroeconomia i el seu últim llibre És l’Hora dels Adéus? parla de la part econòmica d’una hipotètica Catalunya independitzada. Tots els seus llibres sempre acaben amb el títol del llibre. Aquesta vegada, però, acaba sense el signe d’interrogació.

Com que vaig estudiar economia, m’interessen les opinions del Xavier sobre el tema. El llibre explica molt bé com seria una Catalunya independent i ens mostra les cinc opcions de com es tractaria el deute. Però com que el llibre és per a tothom i no només per a gent que sap d’economia, el Xavier comença explicant un acudit sobre unes ovelles. Aquest conte serveix per descriure la situació econòmica de Catalunya perquè haurà de pagar part del deute d’Espanya tant si continua dins l’estat espanyol com si s’independitza.

El Xavier també ens explica la part política, específicament si Catalunya podria continuar com a país dins Europa. Sobre això el Xavier és molt clar i diu que no tindria sentit una Catalunya fora d’Europa perquè molts països europeus hi tenen inversions. Aleshores els convé també que una possible independència no afecti res del sistema. El Xavier conclou que Catalunya restaria a Europa però encara no sabem què succeirà amb la moneda. Sobre aquest tema, el Xavier creu que és millor romandre amb l’euro, però si s’hagués de canviar, dóna algunes idees per al nou nom de la moneda i com seria avaluada.

Per últim, a l’entrevista el Xavier em va explicar que el seu personatge català favorit és el Pep Guardiola, que també és un gran amic seu. En Xavier diu que Guardiola va portar una nova noció d’optimisme per a una població històricament pessimista. Pep Guardiola va ser l’entrenador del Futbol Club Barcelona durant els anys més increïbles del club i sempre serà un personatge important per als catalans. Per tot això el Xavier li té tant respecte.

Hèctor Nuñez – Un Català a Nova York

Vaig conéixer Hèctor a ‘L’Starbucks’ del SOHO, i vam tenir una entrevista molt divertida! És un home molt interessant.

Originalment, L’Hèctor és de Gràcia, un barri bastant gran de la ciutat de Barcelona. Ell va néixer en la ciutat, i hi va viure la majoria de la seva vida. Ara, Hèctor té treinta i sis anys, i treballa en l’esport del futbol. És un entrenador (ha estat un entrenedor desde dels disset anys). Abans treballava a Barcelona, pero ara està treballant a Nova York amb l’equip ‘Manhattan Kickers FC’.

El seu barri, Gràcia, és al centre de Barcelona, i a prop a alguns monuments famósos com El Parc Güell. Hi va tenir el Teatre Lliure (un dels teatres més famósos en Espanya), pero ara és a Montjuic. Al barri, La plaça del sol és l’espai més popular i centric. Grácia té 120 000 habutants (és ple de gent).

Cada Agost, a Gràcia, hi ha una festa que es diu ‘La Festa de Gràcia’. Els carrers del barri competeixen per guanyar el premi al millor decorat carrer. Hi ha molt menjar sabóros i molts jocs durant la festa – és molt divertit!

Com vaig dir abans, ara l’Hèctor viu a Nova York perquè ell va voler participar el desenvolupament de l’esport d’aquesta ciutat. També, la seva companya és Americana. Li encanta la ciutat i la gent aquí, perque creu que els edificis son magnifícs i l’arquitectura és bonica. Només no li agrada ‘Times Square’, perquè sempre és ple de túristes.

A Nova York, Hèctor treballa moltissím. Es lleva molt d’hora, i treballa tot el día amb equips diferents, tots els dies de la setmana. No té molt temps lliures, i durant els caps de setmana, quan no té els partits), sovint descansa al seu apartament amb els seus amics.

Un altra cosa que no li agrada d’aquesta ciutat és el menjar. A l’Hèctor li encanta la peix, com els calamars, les gambes, el pop i la llagosta, i creu que la qualitat de piex en els restaurants de Nova York no és la mateixa que a Barcelona.

Finalment, el seu personatge català favorit és Josep Guardiola. Li agrada moltíssim perquè el troba un home disciplinat i intel.ligent, i no es cregut o presumit. Guardiola ara es el entrenedor de ‘Bayern Munich’, pero va ser el entrenedor i el capitá de Barça, i era el idol d’Hèctor quan era jove, perque era un líder fenomenal i va guanyar molts titols amb el club.

Kabir Laroia

Lluís Capdevila Músic de jazz, habitant de NY.

El Lluís Capdevila, tocant el piano. Foto de lluiscapdevila.com

  

El Lluís Capdevila es un músic de jazz que viu a Manhattan, Nova York. Toca el piano sol i en batejat grups. El seu trio es diu Kickback Trio. També és membre del quintet The Armengot Experience,  en homenatge al líder del grup, José Luís Armengot. Pots trobar la seva música al piano sol, i també la música dels altres grups amb qui ha tocat, al seu lloc web.

Alguns llocs on pots veure el Lluís tocant música de jazz són el Harlem Tavern, Cleopatra’s Needle, o Silvana. Aquests restaurants i cafès són al barri d’Uptown Manhattan conegut com “Restaurant Row” (filera de restaurant), a Frederick Douglas Blvd. També ha tocat a clubs de diferents parts de la ciutat, com 55 Bar, Garage, i Somethin’ Jazz Club. I ha tocat amb altres persones també, com Ugonna Okegwo, Tivon Pennicott, Yosuke Sato, Elliot Zigmund i moltes més. El Lluís no es limita a la música de jazz: toca l’òrgan i és director del cor a l’església Church of the Atonement, al Bronx.

El Lluís és originalment de Falset, Tarragona, al sud de Catalunya. Falset es un poble petit de 3000 habitants. És a una hora i mitja de Barcelona en cotxe. Falset es famós pel vi i té una vinateria, un castell i dos palaus.

El Lluís va venir a Nova York el 2007, per tocar música. Ha estudiat al Aaron Copland School of Music de Queens College, on va rebre un grau de Mestre de jazz performance. Ara és estudiant a Stony Brook University, on estudia pel seu doctorat en arts musicals. Abans de venir a Nova York, va estudiar a la Universitat Autònoma de Barcelona. Els seus interessos acadèmics han inclòs temes diversos com la propietat intel·lectual, el piano clàssic o les Sonates de Beethoven.

Com tothom, té música favorita. Alguns catalans, com el Lluís Llach, Els Pets, Sopa de Cabra, Mishima, Txarango. I també li agrada el jazz americà de Miles Davis, Keith Jarrett o The Bad Plus.

El Lluís és estudiant i músic. Doncs—com tothom a Nova York que estudia i/o treballa, no té massa temps lliure. Però quan no ha de treballar o estudiar, queda amb amics en al seu barri, a Harlem o al centre. Li agrada menjar hamburgueses a Harlem Tavern o anar a concerts. Pots trobar el Lluís tocant a clubs de jazz, o gaudint el seu preciós temps lliure voltant pel Barri de Restaurant Row a Frederick Douglas.

Marta Lacima

Marta es un periodista de Catalunya, que vui a Nova York, a L’alta Est Costat. Ella es originalment de Sant Feliu, una cuitat de cinquinta mil gent, a prop de Barcelona, i es la capital del Baix Emporda. Va estudiar periodisme a la Universitat Pompeu Fabra.

            Ella va venir als Estats Units al gener de 2014 per a un programa de periodisme a la Universitat de California a Los Angeles. Va arribar a Nova York el setembre de trobar feina i perque “Nova York es Nova York.”

            Ella ensenya espanyol i fa traduccions, pero vol trobar una feina en els mitjans de comunicacio espanyols.

En el seu temps lliure, li agrada llegir mitjans de comunicacio social, quedar amb els amics, veure pel.licules, i passejar en la ciutat. Ella li agrada tots tipus de el menjar, especialment internacional.

La seva persona catala favorit es diu Monica Terribas. Monica es una periodista de TV3, I una professor a la Universitat Pomeu Fabra, I ella es la padrina de la seva classe.