Marc López Ventura: estudiant d'intercanvi a Brooklyn College

Marc López Ventura

Vaig conèixer el Marc a Shake Shack, a prop de Dumbo, a Brooklyn.  Ell viu a prop de Prospect Park i és estudiant internacional a Brooklyn College.  Té vint anys, i ara és al seu tercer any-- abans, va estudiar a la Universitat Autònoma de Barcelona.  El Marc estudia ciències polítiques i govern, i aquest semestre està prenent classes sobre Europa contemporània, govern americà, i microeconòmia.  També està fent recerca, i aquest semestre ha ensenyat un seminari a Columbia sobre els castels, una tradició catalana que explicaré més endavant.

Originalment és de Valls, una ciutat de la província de Tarragona amb ~25.000 habitants.  Valls és a una hora i mitja de Barcelona amb cotxe i es molt coneguda pels seus calćots.  Ell va créixer fent esport: li agrada jugar al bàsquet, fer escala da roca, esquiar, i córrer, però ara només pot córrer per que ho hi ha lloc per fer els altres esports.  Ha fet tres mitges-maratons, i sovint corre al Prospect Park.  Al seu temps lliure, el Marc escolta tot tipus de música, però li agrada molt la música country perquè quan era a l'escola secundària, vivia a Indiana i va descobrir el gènere.

A Valls, el Marc participa als castells, una tradició catalana en què gent, jove i vella, treballa junts per construir torres humanes de fins a deu pisos d'alçada.  El Marc és part de la Colla Vella, també coneguda com els Rosats, a causa de les seves camises roses.  La Colla Vella es va establir el 1791, i el seu major assoliment ha estat la construcció del 4de10fm castell (torre de deu pisos, quatre persones per pis).

Artur Mas i Gavarró

El Marc em va dir que li agrada molt viatjar-- ha viatjat per tota d'Europa i algunes parts d'Àfrica del Nord.  Ell mai no ha viatjat a Àsia, però vol fer-ho.  Durant el descans de la primavera, va viatjar a Arizona, Colorado i Utah per visitar els parcs nacionals.  Va acampar sis dies amb un amic, i es van divertir moltíssim!  Al futur, espera poder viatjar pel món!  Quan li vaig preguntar on li agradaria viure al future, em va dir que vol treballar a Nova York si pot trobar feina, però també vol tonar a Valls.

Finalment, vaig preguntar a Marc sobre la seva persona favorita de Catalunya. Li agrada més el Artur Mas i Gavarró, qui era el president de la Generalitat desde 2010 fins a 2015.  És economista i politic a favor de la independència de Catalunya.

Li desitjo Marc el millor!

Sergi, professor a NYU

La persona que vaig entrevistar la setmana passada es diu Sergi. És de Barcelona, però ara estudia pel seu PhD de Música de Cinema i treballa a la Universitat de Nova York com a professor de música de cinema. Treballa amb estudiants de llicenciatura i de Master, i li agrada passar temps amb els seus estudiants i veure que estan seguint les seves aspiracions. Té 38 anys i viu a Brooklyn.

Jo amb Sergi a la seva oficina

Quan li vaig preguntar si prefereix Barcelona o Nova York, em va respondre que li agraden les dues

ciutats. Li agrada Nova York perquè és dinàmica, amb molta cultura, molta activitat, i les millors universitats del món. Però també pensa que Nova York és una mica salvatge, i s’enfada quan el metro no funciona.

Un dia normal, el Sergi es lleva a dos quarts de vuit i arriba a NYU a les deu, després de treballar una mica a casa. Escriu música (per exemple, piano i electrònica) i fa recerca sobre música de cinema i teories semiòtiques. Torna a casa a les sis.

Quan té temps, li agrada sopar amb amics, prendre alguna cosa, anar al cinema, i escoltar música a concerts. S’estima més el menjar català i italià que el menjar d’altres països. Ha viatjat per gairebé tota Europa, Rússia (per estudiar piano), Los Angeles, Las Vegas, Boston i Chicago. Torna a Barcelona dues vegades l’any perquè la seva família viu allà, però el seu germà viu a Zuric. Parla una mica de rus i italià, i va aprendre anglès a l’escola. Quan li vaig preguntar com parla tan bé anglès, em va explicar que guarda moltes pel.lis i sèries, i també va llegir Harry Potter i prendre classes quan vivia a Barcelona.

El seu personatge català favorit és Jordi Savall, que fa música antiga, toca la viola de gamba, i ha esdevingut una persona important a la cultura catalana. El seu grup favorit és Manel, i li agrada molt la pel.li “Eva.”

Jordi Savall

Ara està creant un programa de Masters en línea. S’estima més l’ensenyament perquè li agrada entendre cada estudiant i ajudar-los a desenvolupar-se com a persones.

Un Català a Nova York: L'Andreu Corominas

L’Andreu Corominas va néixer a La Garriga, un municipi ubicat a 40 quilòmetres al nord de Barcelona. Fa 2 anys, es va mudar a Nova York perquè l’empresa del seu marit va traslladar-se a l’oficina de Nova York. Així, l’Andreu és encara bastant nou a la ciutat! Jo vaig quedar amb l’Andreu per conèixer-lo una mica, i per aprendre més sobre la vida catalana, especialment la vida catalana a Nova York.

Nosaltres ens vam trobar al restaurant del museu Guggenheim, que es diu The Wright. (L’Andreu es va oferir convidar-me—gràcies una altra vegada!) Clar, vam començar amb el bàsic; on va néixer, quan, on viu ara, de què fa, etc.

L’any 1985, l’Andreu va néixer al petit municipi de La Garriga. La Garriga és un poble molt petit; només hi ha uns 16.000 habitants. L’Andreu hi va créixer, estudiar, etc., fins al 2015, quan es va mudar als Estats-Units per la feina del seu marit. Va obtenir la llicenciatura en l’enginyeria civil i sostenibilitat, i ara l’utilitza a la seva feina per l’empresa Lafayette. Viu a Long Island City, Queens, però sovint té reunions per la feina i altres coses a fer a Manhattan. Ell em va dir que és una persona molt tranquil•la i no s’enfada gairebé mai, i també que és de ment obert. També va dir que sovint fa tard i que es distreure fàcilment, doncs va estar prou còmode per dir-me algunes defectes!

Un dia normal, l’Andreu em va dir que cada matí es lleva molt d’hora per córrer amb el seu marit; li agrada molt córrer per la ciutat. Té feina durant la setmana, i després plega i cuina per ell i seu marit (també li agrada moltíssim cuinar—ho fa gairebé tots els vespres). Els caps de setmana, li agrada anar al cinema o al teatre amb amics i amb el seu marit, especialment l’American Ballet Theater. La dansa li encanta!

Quant a la ciutat de Nova York,  a l’Andreu li agrada moltíssim perquè és una ciutat molt gran. S’estima més les grans ciutats que els pobles petits; amb moltes persones diferents, que vénen de cultures diverses, sempre és molt interessant. Li interessa també l’arquitectura de Nova York. Em va dir que de vegades pot ser una mica difícil fer connexions i nous amics, perquè la ciutat té un caràcter que pot ser una mica superficial, però li encanta la ciutat no obstant això.

Quant a la cultura catalana, l’Andreu em va indicar que la seva persona catalana favorita (que encara està viva!) es la Sol Picó. Sol Picó es una ballarina i coreògrafa de ballet molt famosa; va guanyar el Premi Nacional de Dansa de la Generalitat de Catalunya el 2004.

Després d’això, li va vaig fer una pregunta política: la seva posició sobre la independència catalana. Sense vacil•lació, em va respondre que dona suport als moviments independentistes. De fet, ell és membre de l’Assemblea Nacional Catalana, una organització que dona suport no només a la creació de un país català independent, sinó a la creació d’un estat de dret, democràtic i social. L’ANC té més de 80.000 membres i continua creixent. Ha creat companyes des del 2011 i regularment organitza manifestacions. L’Andreu és d’esquerra (políticament), i creu que el govern espanyol és massa conservador, el que no funciona pels catalans, que són més progressistes.

Jo parlo castellà des de fa 8 anys ara, i la llengua catalana i la cultura de Catalunya sempre m’han interessat. Per a mi, va ser molt interessant conèixer una persona catalana que viu ara als Estats-Units i escoltar el que ell pensa sobre la cultura, la política, i varis altres aspectes de la vida catalana.

Sant Jordi amb el Daniel

Daniel Parcerisas és de Barcelona però ara viu a Nova York perquè la ciutat li agrada molt. Nova York li agrada molt perquè és una mica més a prop de Barcelona que Berkeley, no té el “commute” de Califòrnia i hi ha moltes coses a fer.

Daniel treballa com a Senior Policy Analyst en una organització no governamental que es diu Citizens Housing & Planning Council. Va estudiar sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona i té un màster en City Planning  de la Universitat de Califòrnia  a Berkeley. Ara està casat i té 35 anys.

Daniel va néixer i va viure a Barcelona fins que es va graduar de la universitat. Darrerament ha anat força a Barcelona i em va dir que ha redescobert la ciutat ara que viu fora d'ella. Al Daniel li agrada Barcelona perquè és més barata que Nova York i se sent com a casa perquè pot fàcilment visitar al seu pare que viu a Eivissa o a la seva tieta que té una casa als Pirineus. Els seus llocs favorits a la ciutat són el barri de la Ribera on va créixer i la Carretera de les Aigües.

El dia que vam quedar, el Daniel no és ni molt alt ni molt baix. No és ni gras ni prim. Té els cabells curts i castanys. També té els ulls blaus. Daniel portava un suèter gris, uns texans i unes sabates esportives de Nike. A més portava una jaqueta negra perquè estava plovent.

Normalment en Daniel, es lleva tard perquè no ha de començar a treballar fins a les 10. Per això, esmorzar i es dutxa tranquil. Quan surt de casa a West Village pren una CitiBike i va a la feina amb bicicleta al Financial District. 

A la feina, treballa a l'ordinador, va a algunes reunions i prepara algunes presentacions i  a la 7 plega. Alguns dies fa capoeira després de la feina i altres té reunions del Català Institute. Al Daniel li agrada molt beure vi amb la seva dona. A ella li agrada molt aprendre sobre vins i anar a esdeveniments de degustació. Al Daniel no li importa tant això però si li agrada molt anar amb la seva dona a aquests esdeveniments i beure vi amb ella.

També li agrada molt llegir llibres. Per exemple, alguns dels seus llibres favorits són La Reina del Sud (Arturo Pérez-Reverte), Victus i Temps de Família (Tania Juste). Aquests dos últims són llibres sobre Catalunya escrits per catalans. Victus (Albert Sánchez Piñol) és una novel·la de ficció històrica. Temps de Família és una història familiar escrita que explica la història de la familia Giner i la seva connexió amb la producció de vi. A més al Daniel li agrada cuinar i fer capoeira.

El seu personatge favorit és la seva àvia, la Irene Vasquez. La Irene és d'Astúries però de jove es va haver de mudar perquè els seus pares eren comunistes i van ser perseguits després de la guerra civil. Per això se’n va anar a França i després va tornar a Espanya per Catalunya, on va conèixer al seu marit i l'avi de Daniel. Quan va arribar a Barcelona va aprendre català i va passar un temps cuidant refugiats. Després va començar una escola de negocis que es diu EADA (Escola d'Alta Direcció i Administració). 

A més a més, va ser una de les primeres dones propietàries de negocis i de les primeres que va aprendre a conduir. Per tots aquests èxits la Irene va rebre la Creu de Sant Jordi el 2003.