Xavier Sala-i-Martin—Un Català a Nova York

El Xavier Sala-i-Martin i jo

El Xavier Sala-i-Martin és de Bellaterra a Cerdanyola del Vallès, darrere de Barcelona. En Xavier va créixer a Bellaterra perquè els seus pares eren professors a la Universitat Autònoma de Barcelona, que és molt a prop de Bellaterra. El Xavier és economista i professor de la Universitat de Columbia a Nova York, on ensenya els dilluns, dimarts, i dimecres. Els altres dies és en alguna altra part del món si té una conferencia, o torna a Barcelona. Es pot dir que el Xavier no té mai un dia normal però el que sí té és una vida molt interessant. Quan viatja li agrada explorar cada país i menjar els seus menjars típics.

 Gairebé mai té temps lliure però quan troba temps per a relaxar-se, li agrada llegir i escriure. El Xavier ja va escriure alguns llibres sobre macroeconomia i el seu últim llibre És l’Hora dels Adéus? parla de la part econòmica d’una hipotètica Catalunya independitzada. Tots els seus llibres sempre acaben amb el títol del llibre. Aquesta vegada, però, acaba sense el signe d’interrogació.

Com que vaig estudiar economia, m’interessen les opinions del Xavier sobre el tema. El llibre explica molt bé com seria una Catalunya independent i ens mostra les cinc opcions de com es tractaria el deute. Però com que el llibre és per a tothom i no només per a gent que sap d’economia, el Xavier comença explicant un acudit sobre unes ovelles. Aquest conte serveix per descriure la situació econòmica de Catalunya perquè haurà de pagar part del deute d’Espanya tant si continua dins l’estat espanyol com si s’independitza.

El Xavier també ens explica la part política, específicament si Catalunya podria continuar com a país dins Europa. Sobre això el Xavier és molt clar i diu que no tindria sentit una Catalunya fora d’Europa perquè molts països europeus hi tenen inversions. Aleshores els convé també que una possible independència no afecti res del sistema. El Xavier conclou que Catalunya restaria a Europa però encara no sabem què succeirà amb la moneda. Sobre aquest tema, el Xavier creu que és millor romandre amb l’euro, però si s’hagués de canviar, dóna algunes idees per al nou nom de la moneda i com seria avaluada.

Per últim, a l’entrevista el Xavier em va explicar que el seu personatge català favorit és el Pep Guardiola, que també és un gran amic seu. En Xavier diu que Guardiola va portar una nova noció d’optimisme per a una població històricament pessimista. Pep Guardiola va ser l’entrenador del Futbol Club Barcelona durant els anys més increïbles del club i sempre serà un personatge important per als catalans. Per tot això el Xavier li té tant respecte.

Hèctor Nuñez – Un Català a Nova York

Vaig conéixer Hèctor a ‘L’Starbucks’ del SOHO, i vam tenir una entrevista molt divertida! És un home molt interessant.

Originalment, L’Hèctor és de Gràcia, un barri bastant gran de la ciutat de Barcelona. Ell va néixer en la ciutat, i hi va viure la majoria de la seva vida. Ara, Hèctor té treinta i sis anys, i treballa en l’esport del futbol. És un entrenador (ha estat un entrenedor desde dels disset anys). Abans treballava a Barcelona, pero ara està treballant a Nova York amb l’equip ‘Manhattan Kickers FC’.

El seu barri, Gràcia, és al centre de Barcelona, i a prop a alguns monuments famósos com El Parc Güell. Hi va tenir el Teatre Lliure (un dels teatres més famósos en Espanya), pero ara és a Montjuic. Al barri, La plaça del sol és l’espai més popular i centric. Grácia té 120 000 habutants (és ple de gent).

Cada Agost, a Gràcia, hi ha una festa que es diu ‘La Festa de Gràcia’. Els carrers del barri competeixen per guanyar el premi al millor decorat carrer. Hi ha molt menjar sabóros i molts jocs durant la festa – és molt divertit!

Com vaig dir abans, ara l’Hèctor viu a Nova York perquè ell va voler participar el desenvolupament de l’esport d’aquesta ciutat. També, la seva companya és Americana. Li encanta la ciutat i la gent aquí, perque creu que els edificis son magnifícs i l’arquitectura és bonica. Només no li agrada ‘Times Square’, perquè sempre és ple de túristes.

A Nova York, Hèctor treballa moltissím. Es lleva molt d’hora, i treballa tot el día amb equips diferents, tots els dies de la setmana. No té molt temps lliures, i durant els caps de setmana, quan no té els partits), sovint descansa al seu apartament amb els seus amics.

Un altra cosa que no li agrada d’aquesta ciutat és el menjar. A l’Hèctor li encanta la peix, com els calamars, les gambes, el pop i la llagosta, i creu que la qualitat de piex en els restaurants de Nova York no és la mateixa que a Barcelona.

Finalment, el seu personatge català favorit és Josep Guardiola. Li agrada moltíssim perquè el troba un home disciplinat i intel.ligent, i no es cregut o presumit. Guardiola ara es el entrenedor de ‘Bayern Munich’, pero va ser el entrenedor i el capitá de Barça, i era el idol d’Hèctor quan era jove, perque era un líder fenomenal i va guanyar molts titols amb el club.

Kabir Laroia

Lluís Capdevila Músic de jazz, habitant de NY.

El Lluís Capdevila, tocant el piano. Foto de lluiscapdevila.com

  

El Lluís Capdevila es un músic de jazz que viu a Manhattan, Nova York. Toca el piano sol i en batejat grups. El seu trio es diu Kickback Trio. També és membre del quintet The Armengot Experience,  en homenatge al líder del grup, José Luís Armengot. Pots trobar la seva música al piano sol, i també la música dels altres grups amb qui ha tocat, al seu lloc web.

Alguns llocs on pots veure el Lluís tocant música de jazz són el Harlem Tavern, Cleopatra’s Needle, o Silvana. Aquests restaurants i cafès són al barri d’Uptown Manhattan conegut com “Restaurant Row” (filera de restaurant), a Frederick Douglas Blvd. També ha tocat a clubs de diferents parts de la ciutat, com 55 Bar, Garage, i Somethin’ Jazz Club. I ha tocat amb altres persones també, com Ugonna Okegwo, Tivon Pennicott, Yosuke Sato, Elliot Zigmund i moltes més. El Lluís no es limita a la música de jazz: toca l’òrgan i és director del cor a l’església Church of the Atonement, al Bronx.

El Lluís és originalment de Falset, Tarragona, al sud de Catalunya. Falset es un poble petit de 3000 habitants. És a una hora i mitja de Barcelona en cotxe. Falset es famós pel vi i té una vinateria, un castell i dos palaus.

El Lluís va venir a Nova York el 2007, per tocar música. Ha estudiat al Aaron Copland School of Music de Queens College, on va rebre un grau de Mestre de jazz performance. Ara és estudiant a Stony Brook University, on estudia pel seu doctorat en arts musicals. Abans de venir a Nova York, va estudiar a la Universitat Autònoma de Barcelona. Els seus interessos acadèmics han inclòs temes diversos com la propietat intel·lectual, el piano clàssic o les Sonates de Beethoven.

Com tothom, té música favorita. Alguns catalans, com el Lluís Llach, Els Pets, Sopa de Cabra, Mishima, Txarango. I també li agrada el jazz americà de Miles Davis, Keith Jarrett o The Bad Plus.

El Lluís és estudiant i músic. Doncs—com tothom a Nova York que estudia i/o treballa, no té massa temps lliure. Però quan no ha de treballar o estudiar, queda amb amics en al seu barri, a Harlem o al centre. Li agrada menjar hamburgueses a Harlem Tavern o anar a concerts. Pots trobar el Lluís tocant a clubs de jazz, o gaudint el seu preciós temps lliure voltant pel Barri de Restaurant Row a Frederick Douglas.

Marta Lacima

Marta es un periodista de Catalunya, que vui a Nova York, a L’alta Est Costat. Ella es originalment de Sant Feliu, una cuitat de cinquinta mil gent, a prop de Barcelona, i es la capital del Baix Emporda. Va estudiar periodisme a la Universitat Pompeu Fabra.

            Ella va venir als Estats Units al gener de 2014 per a un programa de periodisme a la Universitat de California a Los Angeles. Va arribar a Nova York el setembre de trobar feina i perque “Nova York es Nova York.”

            Ella ensenya espanyol i fa traduccions, pero vol trobar una feina en els mitjans de comunicacio espanyols.

En el seu temps lliure, li agrada llegir mitjans de comunicacio social, quedar amb els amics, veure pel.licules, i passejar en la ciutat. Ella li agrada tots tipus de el menjar, especialment internacional.

La seva persona catala favorit es diu Monica Terribas. Monica es una periodista de TV3, I una professor a la Universitat Pomeu Fabra, I ella es la padrina de la seva classe.

Oriol Lopez Badell, Català a Nova York

L’Oriol Lopez Badell és un estudiant a SIPA, l’escola d’assumptes internacionals de Columbia, i també treballa a la Universitat de Barcelona. Vaig conèixer l’Oriol a la Biblioteca Pública de NovaYork, on em va comprar un cafè i una galeta de xocolata. L’Oriol és molt tranquil, pacient i intel·ligent, i molt maco.

És un Bessons. Té 38 anys (però no ho sembla, per descomptat). És de Barcelona, on viuen també els seus pares. Barcelona es una gran ciutat, i l’Oriol viu a l’àrea central on viuen 1.5 milions de persones. Li agrada molt perquè es molt còmode—hi ha metro i botigues molt accessibles. També el clima és bo; mai fa gaire fred com a Nova York, però encara hi ha llocs on es pot esquiar i fer activitats d’hivern. No obstant això, Barcelona també es una ciutat molt turística. L’Oriol creu que el turisme és bo per a l’economia, que és la industria més gran, però també pot ser inconvenient per als barcelonins.

L’Oriol treballa a la Universitat de Barcelona, on analitza les polítiques de memòries històriques que té Europa. Té un “fellowship,” de l’Historical Dialogue and Accountability. El seu treball se centra en la responsabilitat dels països de parlar obertament de la història.  (Per exemple, alguns països diuen algunes coses però deixen de dir altres coses que son molt importants perquè no volen, o perquè no queden bé.) L’Oriol sovint treballa amb altres universitats i museus per la feina.

Actualment és en Nova York per una estada acadèmica, per només un semestre. Estudia a l’Institut d’Estudis de Drets Humans al SIPA, Columbia Universitat. Viu al campus, als dormitoris per als estudiants de SIPA. Fa classes i seminaris a Columbia del seu programa.

Al seu temps lliure, li agrada agafa el metro i viatjar per Nova York. Per exemple, barris en Brooklyn com Williamsburg li semblen molt divertits. Li agrada també anar de compres, anar al cinema, o anar als museus. Sovint va a una biblioteca per estudiar, com el NYPL on vam quedar. La troba un bon lloc per treballar i per relaxar-se.

Li agrada molt Nova York perquè és el centre del món, i pots trobar de tot. Per exemple, l’Oriol estava passejant per Chelsea, i va trobar per casualitat una galeria d’art, on hi havia trobat pintures de Warhol i altres pintors famosos. A més, totes les oficines de organitzacions internacionals són aquí, i pots parlar amb professors molt famosos que també són a Nova York.

L’Oriol no té un català favorit però diu que respecta molt la gent que va lluitar contra la dictadura franquista, que treballava a la clandestinitat per la democràcia. Creu que el procés cap a la independència ha de ser fet molt bé per tenir el reconeixement internacional. Coses com la independència van a poc a poc, i si la gent no es rendeix, la independència pot succeir.

La Clara

La Clara

La Clara Roquet és una estudiant de cinema a l’escola de les arts de Columbia University. Té 25 anys i és català, de Vic. Vic és una petita ciutat al nord de Barcelona, a Catalunya. Hi ha els Pirineus a prop, però normalment no neva i no pot anar a esquiar. A Vic hi ha moltes destinacions turístiques perquè és molt bonic. La Plaça Major és al centre de la ciutat, i hi ha també la Catedral i el Temple Romà.

            A la casa de la Clara a Vic viuen la seva mare i el seu pare. La seva mare és advocada i el seu pare és enginyer industrial. També a la casa hi ha la seva germana petita, tres gossos i un cavall. Quan ella és a casa, escolta música com el Rock Català i jazz. De tant en tant ella queda amb els seus amics i balla o pren una cervesa.

            Ara, ella viu a Nova York al carrer 101 amb Riverside. Viu amb el seu xicot, el Lluis. El Lluis és també estudiant a Columbia i té 31 anys.

Normalment, la Clara es lleva a dos quarts de vuit. Després, esmorza a casa amb el Lluis. Havent esmorzat, corre a Riverside Park i es dutxa. A les onze del matí, va al campus i estudia. A les dues de la tarda, la Clara dina amb els seus amics, de tant en tant a Dig Inn o Milano. Els seu menjar favorit és la pasta, el peix, el gaspatxo i el pa amb tomàquet. Desprès torna a Columbia i estudia més. A les sis de la tarda, retorna a la casa i dina amb el Lluis. Se’n va al llit d’hora normalment, a les onze de la nit. Però el cap de setmana, de vegades va a Brooklyn, Harlem o Chelsea i visita els seus amics.

            A la Clara li agrada Nova York mes o menys. Li agrada la pizza, els gratacels com l’edifici Chrysler, la gent oberta i totes les coses artístiques. Però no li agraden els ratolins, totes les coses massa cares i el temps. Fa tant fred!

            La Clara sap molt sobre cinema perquè ella l’estudia i el produeix. L’any passat, ella va escriure el guió d’una pel·lícula que es diu '10.000 km.' És a d’amor, però no és biogràfic. La Clara no té un personatge català favorit, però si una pel·lícula: 'Pa Negre.' També li agrada 'El Espiritu de la Colmena.'

- Mike Abrams