L’Oriol Lopez
Badell és un estudiant a SIPA, l’escola
d’assumptes internacionals de Columbia, i també treballa a la Universitat de Barcelona. Vaig conèixer
l’Oriol a la Biblioteca Pública de NovaYork, on em va comprar un cafè i una galeta de xocolata. L’Oriol és molt
tranquil, pacient i intel·ligent, i molt maco.
És un Bessons. Té
38 anys (però no ho sembla, per descomptat). És de Barcelona, on viuen també
els seus pares. Barcelona es una gran ciutat, i l’Oriol viu a l’àrea central on
viuen 1.5 milions de persones. Li agrada molt perquè es molt còmode—hi ha metro
i botigues molt accessibles. També el clima és bo; mai fa gaire fred com a Nova
York, però encara hi ha llocs on es pot esquiar i fer activitats d’hivern. No
obstant això, Barcelona també es una ciutat molt turística. L’Oriol creu que el
turisme és bo per a l’economia, que és la industria més gran, però també pot
ser inconvenient per als barcelonins.
L’Oriol treballa
a la Universitat de Barcelona, on analitza les polítiques de memòries
històriques que té Europa. Té un “fellowship,” de l’Historical Dialogue and
Accountability. El seu treball se centra en la responsabilitat dels països de parlar
obertament de la història. (Per exemple,
alguns països diuen algunes coses però deixen de dir altres coses que son molt
importants perquè no volen, o perquè no queden bé.) L’Oriol sovint treballa amb
altres universitats i museus per la feina.
Actualment és en
Nova York per una estada acadèmica, per només un semestre. Estudia a l’Institut
d’Estudis de Drets Humans al SIPA, Columbia Universitat. Viu al campus, als
dormitoris per als estudiants de SIPA. Fa classes i seminaris a Columbia del
seu programa.
Al seu temps
lliure, li agrada agafa el metro i viatjar per Nova York. Per exemple, barris
en Brooklyn com Williamsburg li semblen molt divertits. Li agrada també anar de
compres, anar al cinema, o anar als museus. Sovint va a una biblioteca per
estudiar, com el NYPL on vam quedar. La troba un bon lloc per treballar i per
relaxar-se.
Li agrada molt
Nova York perquè és el centre del món, i pots trobar de tot. Per exemple,
l’Oriol estava passejant per Chelsea, i va trobar per casualitat una galeria
d’art, on hi havia trobat pintures de Warhol i altres pintors famosos. A més,
totes les oficines de organitzacions internacionals són aquí, i pots parlar amb
professors molt famosos que també són a Nova York.
L’Oriol no té un
català favorit però diu que respecta molt la gent que va lluitar contra la
dictadura franquista, que treballava a la clandestinitat per la democràcia. Creu
que el procés cap a la independència ha de ser fet molt bé per tenir el
reconeixement internacional. Coses com la independència van a poc a poc, i si
la gent no es rendeix, la independència pot succeir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada