La Clara
La Clara Roquet és una estudiant de cinema a l’escola
de les arts de Columbia University. Té 25 anys i és català, de Vic. Vic és una
petita ciutat al nord de Barcelona, a Catalunya. Hi ha els Pirineus a prop,
però normalment no neva i no pot anar a esquiar. A Vic hi ha moltes
destinacions turístiques perquè és molt bonic. La Plaça Major és al centre de
la ciutat, i hi ha també la Catedral i el Temple Romà.
A la casa de la Clara a
Vic viuen la seva mare i el seu pare. La seva mare és advocada i el seu pare és
enginyer industrial. També a la casa hi ha la seva germana petita, tres gossos
i un cavall. Quan ella és a casa, escolta música com el Rock Català i jazz. De
tant en tant ella queda amb els seus amics i balla o pren una cervesa.
Ara, ella viu a Nova York al
carrer 101 amb Riverside. Viu amb el seu xicot, el Lluis. El Lluis és també
estudiant a Columbia i té 31 anys.
Normalment, la Clara es lleva a dos quarts de
vuit. Després, esmorza a casa amb el Lluis. Havent esmorzat, corre a Riverside
Park i es dutxa. A les onze del matí, va al campus i estudia. A les dues de la
tarda, la Clara dina amb els seus amics, de tant en tant a Dig Inn o Milano.
Els seu menjar favorit és la pasta, el peix, el gaspatxo i el pa amb tomàquet.
Desprès torna a Columbia i estudia més. A les sis de la tarda, retorna a la
casa i dina amb el Lluis. Se’n va al llit d’hora normalment, a les onze de la
nit. Però el cap de setmana, de vegades va a Brooklyn, Harlem o Chelsea i
visita els seus amics.
A la Clara li agrada Nova
York mes o menys. Li agrada la pizza, els gratacels com l’edifici Chrysler, la
gent oberta i totes les coses artístiques. Però no li agraden els ratolins, totes
les coses massa cares i el temps. Fa tant fred!
La Clara sap molt sobre cinema
perquè ella l’estudia i el produeix. L’any passat, ella va escriure el guió d’una
pel·lícula que es diu '10.000
km.' És a d’amor, però no és biogràfic. La Clara no té un personatge català
favorit, però si una pel·lícula: 'Pa Negre.' També
li agrada 'El
Espiritu de la Colmena.'
- Mike Abrams
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada