El Victor: Un Català a NYC!

Per el projecte final, vaig entrevistar El Victor Laborda. La setmana passada, El Victor i jo ens vam conèixer al Hungarian Pastry Shop. Vam parlar en Català i vaig preguntarli a El Victor sobre la seva vida. El Victor es molt simp àtic y va aprendre que moltes coses sobre ell. Per exemple, vam parlar sobre la seva informació personal, el seu poble, la seva rutina i també, sobre el seus gustos.

            El Victor te trenta-cinc anys i treballa a Staples, a prop de Times Square. El Victor viu a Washington Heights, Nova York pero és de Vilanova i la Geltru, un poble de Catalunya. Te una dona i ella es el raó per què el Victor viu a Nova York. Un dia normal de la setmana, el Victor es lleva a dos quarts de vuit del matí i es dutxa. Despres, esmorza Rice Krispies cada dia. Havent esmorzat, el Victor va a Staples en Metro i plega de la feina a la 1 o 2 de la tarda. Despres de treballar, el Victor torna a casa seva i cuinar pasta per dinar. Mes tard, el Victor va al YMCA amb la seva dona i fan exercici. Al Victor li agrada fer pesos, nedar o córrer. Després, el Victor sopa una truita a casa i mira Netflix. House of Cards és el seu programma favorit. Finalment, El Victor se’n va dormir a 2 quarts de dotze o les dotze en punt.

Al Victor li encanta menjar. Li agrada Nova York perquè hi ha molta varietat de menjar. Li

agraden Shake Shack i el restaurant, Cafe Amrita a prop de Columbia. Tambe, el Victor juga futbol. Li encanta l’equip de Barcelona. El seu personatge catalá favorit es el Carles Puyol, un jugador de futbol. Carles va ser el capità de Barca. El Victor juga a futbol amb amics el cap de setmana i és molt actiu. Estic feliç que vaig poder conèixer el Victor y parlar en Català!

La Àgueda : Una Catalana a Nova York

La setmana passada, vaig conèixer la Àgueda Foz a un restaurant italià a Midtown, es diu Barilla. És un restaurant italià a prop de la seva feina, l’hotel Avalon, on ella fa las terifas de les habitacions. Així que és un lloc convenient per a un dinar o un sopar amb amics durant de la setmana.

La Àgueda i jo

A primera vista, vaig poder veure que la Àgueda té els ulls marrons i els cabells llargs, marrons, i llisos. És baixa i prima i porta una cua. Porta un abric negre, una camisa negre, i una faldilla negre. Després de parlar amb ella, vaig ser clar que ella és una persona molt pacient, amable, intel·ligent, i oberta.

La Àgueda és de la ciutat de Barcelona—una ciutat gran, maca, molt turística, i a prop de la platja. La seva mare és de Sevilla i el seu pare és de Aragó, però va viure a Barcelona per assistir a el col·legi i la universitat. Ara, la Àgueda viu a Astoria, Queens amb el seu marit i la seva filla, Sofía, mentre els seus pares es queden a Espanya. Dues vegades a l’any, viatja a Espanya per visitar els seus pares i una vegada a l’any els seus pares vénen a Nova York. Lo que troba a faltar més de Espanya es el Cola-Cao i, quan la seva mare ve a visitar, porta algunes caixes de Cola-Cao a Nova York per donar-se.

            La Àgueda té una bona vida. Li agrada la seva família, viatjar, la xocolata, la seva filla, i menjar postres. En canvi, no li agrada l’hivern, el cafè, les verdures (odia el enciam, el coliflor, el bròquil, i les bledes), i coses picants. De Nova York, li agrada l’art, els museus, la gent, i la varietat d’actes culturals. I tant, hi ha coses que no li agrada gaire de Nova York: el fred ni que és car. En el seu temps lliures, li agrada anar a els museus, a la platja (en l’estiu), i cantar en català amb la seva filla.

           

El Jordi Èvole

 El seu personatge Català favorit és el Jordi Évole. En Jordi és una periodista, una entrevista, i una guionista. Presenta el programa Salvados i escriu articles d’opinió al diari El Periódico. Ha guanyat molts premis i té èxit per el seu personatge, El Follonero. A la Àgueda li agrada el Jordi Évole perquè els seus preguntes són molt directe i és entretingut i divertit mirar els seus entrevistes.

Una Catalana del Vendrell a Nova York!

Jo i la Montse

Dijous passat va ser un dia assolellat i bell i vaig voler sortir i passejar fora.  Desprès de treballar durant tot el dia, vaig anar al Hungarian Pastry Shop per conèixer una nova amiga catalana: la Montse Sendra.

La Montse es una noia maca, baixa i prima. Té els cabells llargs i castanys i té els ulls marrons. Va néixer el 10 de maig de 1989. Té 26 anys i és Taure. Em va sorprendre que som de la mateixa edat perquè es una noia amb un gran èxit professional!

Sembla que porta sempre un vestit i botes. Aquesta dia va portar també un abric d’hivern i els mitjons i una bossa de color beix. Es una mica tímida, però no us equivoquen - ella és molt oberta! És una noia intel·ligent, simpàtica, divertida i amistosa.  Durant tota la conversa va ser súper pacient i generosa – especialment perquè no és fàcil per a mi parlar en català! Crec que és la seva personalitat perquè estudia sociolingüística i ensenyament del català com a llengua estrangera a Barcelona i està acostumada a parlar amb els estudiants ERASMUS.

És a Nova York durant tres mesos per prendre cursos de lingüística a CUNY. Per a ella, és un oportunitat per visitar la ciutat i viure als Estats Units durant alguns mesos abans d’acabar els seus estudis. Aquest estiu acaba la seva tesi i buscarà una feina a una universitat catalana!

Durant la setmana, a Nova York, té un horari flexible a les tardes, però els seus matins estan molt ocupats. Es lleva a las 9, esmorza un iogurt i te i se’n va a CUNY en tren.  Després de dinar, visita moltes coses a Nova York quan no és a classe! Li agrada passejar a Central Park i anar als museus. Al vespre, compra alguna cosa de menjar a un restaurant local, torna a casa i sopa i treballa al mateix temps. A la nit mira algun programa de televisió en anglès i se’n va a dormir tard, cap a les 12.30.

Els caps de setmana es lleva més tard i intenta anar a Broadway per comprar entrades menys cares a un musical. Passeja per la ciutat, fa una petita migdiada i després queda amb una amiga per anar al teatre! La primavera es la millor època per visitar la ciutat perquè no li agrada el fred ni l’hivern. Nova York es també una bona ciutat per a ella perquè no li agrada cuinar i hi ha molts restaurants al seu barri. Només els preus son un gran problema.

El juny torna a casa seva al Vendrell, a Tarragona. És a una hora de Barcelona i té 36,719 habitants. És petit i tranquil, i per a la Montse no hi ha gaire a fer per als habitants – només per als turistes. Hi ha ruïnes romanes i moltes platges. Hi ha també la Vil.la Museu Pau Casals – la residència del violoncel·lista, pedagog, i compositor musical català. A pocs quilometres de distància, a Tarragona, és el Serallo, un important mercat de peix. A Tarragona, segons sembla, cal testar la calçotada i la cassola de romesco.

En 'Pep'

La Montse és una catalana de cor. Té molt orgull pel seu país. Per exemple, el seu personatge català favorit es en Josep ‘Pep’ Guardiola. És un futbolista retirat i entrenador de futbol català. Va ser entrenador del Barcelona de 2008 al 2012 i ara és entrenador al Bayern-Munich. Entrenarà el Man City l’any que ve. Però sobre tot, políticament està a favor del procés independentista català i és partidària de la llengua catalana.

Va ser un dia excel·lent! Em va agradar molt conèixer una noia catalana.

El Jordi: Un Cule a Nova York

Vaig conèixer en Jordi a Donàstia, un restaurant basc on es troben les seves oficines. Immediatament vaig poder veure que era una persona amable que estava content de veure a altres que aprenen l'idioma de la seva ciutat. Estava obert a respondre qualsevol pregunta i prou pacient per escoltar el meu català. Immediatament vaig detectar veure el seu amor per Catalunya.

El Jordi és un amant de Barcelona. Cap ciutat es compara a ella. A ell li encanta les platges boniques, el bon clima, els seus amics, el millor equip de futbol del món, el deliciós menjar catalan i més. Però mentre s'està perdent tot això, ell està portant una mica de Catalunya als Estats Units. El Jordi ajuda a importar alguns dels millors aliments de Catalunya. L'empresa per la qual treballa, importa aliments Espinaler i els distribueix als Estats Units. Espinaler es una famosa botiga d’especialitats a Catalunya. És famós pels seus seves vermuts, salses i altres especialitats catalnes. Els seus aliments han guanyat premis i s’exporten a tot el món. El Jordi ajuda als Estats Units tenir una mica de gust de Catalunya.

Com va arribar aqui? El Jordi es va estar movent entre els Estats Units i Barcelona, ​​mentre estudiava a Georgetown i a la Universitat de Florida. Després d'haver deixat Florida, va començar a treballar per Espinaler a Barcelona. Va ajudar a l'exportació del menjar. I després, fa un parell de mesos, va decidir venir a Nova York per treballar amb Ondarrea Foods.

El Jordi encara està intentant acostumar-se a Nova York i al fred. Ell està fent tos els esforços possibles per tastar tots els diferents tipus de cuina a Nova York mentre estalvia alguns diners, ja que tot és tan car. Li encanta en tots els tipus de menjar que Nova York ofereix. L'única cosa que no li agrada és el fast food. Mentre menja, ell també està fent tot el possible per fer exercici i mantenir-se en forma. Està planejant fer el triatló Iron-Man. Molt impressionant! Al Jordi li agrada anar a dinars amb amics que va conèixer en una de les moltes estades als Estats Units o amb persones noves. Li encanta ser capaç de conèixer gent de tot el món. No importa en quin lloc del món és, ha de veure els partits de l’equip de Barcelona. Li agrada anar a Smithsfield, on la Penya del Barcelona es reuneix per veure els partits.

El personatge favorit català del Jordi es Dalí. Ell creu que Dalí representa perfectament Catalunya. Admira la seva personalitat molt unica i li agrada que és una mica boig.

Catalunya ha produït molts artistes de fama mundial com Dalí. Això ens ve a mostrar la creativitat i la passió dels catalans, com el Jordi .

Una barcelonina a Nova York

La Meritxell és una persona intel·ligent, simpàtica i relaxada i m’ha agradat conèixer-la! El divendres passat, la Meritxell i jo vam prendre un cafè a “Le Pain Quotidien”, del barri Flatiron. La Meritxell és de Barcelona, més específicament del barri de Sant Antoni. Sant Antoni és part del districte de Barcelona que es diu l’Eixample. És un barri molt històric i popular. La seva família i també el seu marit són de Sant Antoni. 

A la nostra cita, vaig descobrir que ella és la coordinadora acadèmica de la “African School of Economics”, que és part de la Universitat de Princeton i està situada a Benín. Abans, va estudiar periodisme i també va fer el doctorat en Comunicacions i Humanitats. Durant la seva primera estada als Estats Units, va arribar per acabar un post doctorat a “The University of Southern California”. El seu nom, Meritxell, és el nom de l’estàtua de la Mare de Déu d’ Andorra, un país molt petit d’Europa on les persones parlen català. 

Ara, viu a prop de l’estació Penn perquè ha de anar en tren a la feina, però li agrada molt Princeton i la seva feina. Per tant, pensa que compensa els esforços! També, a ella li agrada molt l’experiència de viure en un altre país. El que més li agrada de la ciutat és que a qualsevol hora hi ha moviment—sempre hi ha molta gent molt diferent. Al temps lliure li agrada anar en moto. Ella i el seu marit han comprat un Harley per fer excursions. També li agrada fer manualitats. El seu menjar favorit és el pa amb tomàquet. Una cosa que li agrada molt de la cultura Catalana son els castellers, una tradició molt antiga on grups de gent es construeixen com torres.

El seu personatge català favorit és el Ferran Adrià. Ell és un cuiner molt famós que és considerat un dels millors del món. Va tenir un restaurant que es deia elBulli a Roses, un poble a la Costa Brava, a Girona. Un dia a la tele la Meritxell va veure un documental i es va adonar que ha tingut una gran influència sobre els aliments. Al seu restaurant utilitzen mètodes molts contemporanis i diversos elements per canviar la forma dels aliments.

Meritxell, moltes gràcies per passar temps amb mi i per la teva paciència amb el meu català!