La setmana passada vaig conèixer el Marc, un noi català molt maco. Vam quedar a VBar, un bar/cafeteria a prop de Washington Square Park que ens agrada bastant. L’inici de la conversa, però, va ser una mica controvertit perquè el Marc va pensar que Córdoba (la meva ciutat) és a Extremadura… Això per a una andalusa orgullosa de la seva terra és problemàtic! Li vaig explicar que per a molts andalusos la serra que es diu “Despeñaperros” és realment una frontera natural que ens separa de la resta de la península ibèrica. Crec que em va comprendre perquè ell també té un sentiment de pertinença important a la seva terra, Catalunya.
 |
| El Marc. |
El Marc és de Barcelona, però ara viu a Nova York. De fet, és aquí des de fa vuit anys. Viu a prop de Prospect Park, que és com el Central Park de Brooklyn, encara que menys turístic. Abans d’ensenyar a Columbia, la meva parella i jo vam viure a Prospect Park South, un barri jamaicà i haitià; aleshores, jo també vaig ser una “brooklynite”! Nosaltres ens vam mudar a Manhattan perquè el meu trajecte per anar a la feina era massa llarg: dues hores cada dia. Però, com el Marc treballa com a informàtic al Soho, el seu trajecte diari no és tan pesat. A més, és molt jove, té gairebé 40 anys! Ell, afortunadament per a mi, no és “hípster” ni “pijo” -i va portar una jaqueta de cuir, molt modern. Em sembla un noi molt amable, simpàtic, intel·ligent, una persona amb qui és possible i profitós mantenir una conversa interessant. Encara que no vam parlar de futbol, perquè jo no sóc especialment fanàtica, resulta que el personatge català favorit del Marc és el Pep Guardiola. Aquest va ser un jugador molt popular del Barça, i després va ser l’entrenador de l’equip blaugrana durant quatre anys. Junts van guanyar catorze títols.
 |
| El Pep Guardiola. |
El Marc i jo tenim moltes coses en comú, probablement perquè els dos vivim fora dels nostres països. Per exemple, el Marc va viure a Sidney, Austràlia, i jo vaig viure a Londres, Anglaterra. Crec que els dos hem patit les conseqüències d’una nefasta política econòmica, tant des del sector privat com públic. Al final, els dos treballem en el que volem i podem viure a Nova York amb dignitat. Per aquesta raó, als dos ens agrada molt parlar de política i economia, a nivell europeu i mundial. De fet, la conversa va girar al voltant d’aquests temes. Vam parlar d’un parell de pel.lícules que els dos hem vist i ens van ajudar a comprendre millor com funciona el capitalisme. Jo vaig mirar Boom Bust Boom, i el Marc va veure The Big Short; ens les vam recomanar. Tristament, no vam trobar una solució a la crisi econòmica…
La nostra visió d’aquesta ciutat on vivim, Nova York, no és exactament la mateixa. Al Marc l’experiència de viure aquí li sembla molt interessant. En canvi, per a mi aquesta ciutat és una bogeria i trobo a faltar la meva ciutat natal. De quasevol forma, la realitat és que els dos hem trobat feina i felicitat a una ciutat que afavoreix la diversitat i l’intercanvi, i que ens dóna l’oportunitat d’obrir els nostres horitzons lingüístics -també en català.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada