 |
| Joan Miró |
El Joan Miró és de Barcelona. Va néixer el 20 d’agost de 1967 i té 49 anys. Ara ell viu a Brooklyn i treballa a Manhattan a una empresa catalana que fabrica làmpades. La seva empresa es troba a la zona de Flatiron.
El Joan no és ni alt ni baix. Té els cabells curts i els ulls negres. Ell porta barba i també un barret i una camisa blanca. La virtut del Joan és que és fàcil parla amb ell. Però és una mica impuntual. Per exemple, el Joan va arribar cinc minuts tard a la nostra entrevista.
El Joan té una família petita. Té un germà gran i un germà petit. Així doncs ell és el fill mitjà. També té una neboda xinesa que té 6 anys. És la filla del seu germà gran.
El Joan no és ni alt ni baix. Té els cabells curts i els ulls negres. Ell porta barba i també un barret i una camisa blanca. La virtut del Joan és que és fàcil parla amb ell. Però és una mica impuntual. Per exemple, el Joan va arribar cinc minuts tard a la nostra entrevista.
El Joan té una família petita. Té un germà gran i un germà petit. Així doncs ell és el fill mitjà. També té una neboda xinesa que té 6 anys. És la filla del seu germà gran.
 |
| Brooks Brothers Read Fleece Cafe |
Un dia normal, el Joan es lleva a dos quarts de vuit del matí. Esmorza una mica a casa i més tard agafa el metro per anar a treballar. Abans d'arribar a l'oficina, ell pren un cafè a Brooks Brothers Red Fleece Cafe, que es troba a 901 Broadway. És molt a prop de la seva oficina a la zona de Flatiron. Vam fer la nostra entrevista dins aquest cafè. El Joan comença treballar a dos quarts de deu. Al migdia, dina a dos quarts de dues. Plega de la feina a les set de la tarda. Al vespre, el Joan fa esport. De vegades, juga a futbol a la zona de Chelsea. Té un equip amb gent de països diferents. Altres vegades, corre. A la nit, el Joan sopa a casa. Ell cuina, però sempre coses fàcils de preparar. Després del sopar, mira Netflix, (o una pel·lícula o bé sèries de televisió). Però els caps de setmana, el Joan descansa a casa i dina o sopa amb els seus amics. Ell no va al cinema perquè no li agrada.
Al Joan, no li agrada gaire Nova York. Però creu que és més fàcil conèixer gent de tot el món a Nova York. Ell pensa que no hi ha tanta gent d'Amèrica del Nord, d'Asia i Àfrica a Barcelona. Encara que no li agrada Nova York, al Joan li agrada l’edifici de Flatiron i el MoMA. Abans de viure a Nova York, va treballar a LA i va viatjar a Shanghai i Hong Kong.
Al Joan, no li agrada gaire Nova York. Però creu que és més fàcil conèixer gent de tot el món a Nova York. Ell pensa que no hi ha tanta gent d'Amèrica del Nord, d'Asia i Àfrica a Barcelona. Encara que no li agrada Nova York, al Joan li agrada l’edifici de Flatiron i el MoMA. Abans de viure a Nova York, va treballar a LA i va viatjar a Shanghai i Hong Kong.
 |
| Passeig de Gràcia |
Al Joan, el lloc que més li agrada a Barcelona és el Passeig de
Gràcia. És una de les avingudes principals de Barcelona i també una de
les seves àrees comercials més importants. L'arquitectura més famosa al
Passeig de Gràcia és la Casa Milà, (o La Pedrera). És una de les obres
de Gaudí. A Barcelona, al Joan li agrada molt anar a la platja i jugar a
futbol.
Una cosa molt important és que el Joan és un culé! El seu jugador favorit és en Piqué ✌✌. Al Joan li agrada també Laudrup, un jugador de Dinamarca. Però després de jugar amb el Barça, ell va jugar amb el pitjor equip del món, el Real Madrid.
Una cosa molt important és que el Joan és un culé! El seu jugador favorit és en Piqué ✌✌. Al Joan li agrada també Laudrup, un jugador de Dinamarca. Però després de jugar amb el Barça, ell va jugar amb el pitjor equip del món, el Real Madrid.
 |
| Lluis Llach |
Al Joan, la cançó que més li agrada es diu Laura. És una cançó sobre l’amistat. El compositor d'aquesta cançó és Lluis Llach. Lluis Llach va néixer el 7 de maig de 1948 a Girona. És un músic, cantautor, escriptor i polític català. També és un capdavanter del fenòmen de la Nova Cançó. La Nova Cançó és un moviment de músics i cantants catalans que van desafiar la dictadura de Franco. Els músics van cantar cançons polítiques en català durant un temps en què staven prohibities totes les manifestacions culturals de la identitat catalana.
 |
| La Nova Cançó |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada