Una Catalana del Vendrell a Nova York!

Jo i la Montse

Dijous passat va ser un dia assolellat i bell i vaig voler sortir i passejar fora.  Desprès de treballar durant tot el dia, vaig anar al Hungarian Pastry Shop per conèixer una nova amiga catalana: la Montse Sendra.

La Montse es una noia maca, baixa i prima. Té els cabells llargs i castanys i té els ulls marrons. Va néixer el 10 de maig de 1989. Té 26 anys i és Taure. Em va sorprendre que som de la mateixa edat perquè es una noia amb un gran èxit professional!

Sembla que porta sempre un vestit i botes. Aquesta dia va portar també un abric d’hivern i els mitjons i una bossa de color beix. Es una mica tímida, però no us equivoquen - ella és molt oberta! És una noia intel·ligent, simpàtica, divertida i amistosa.  Durant tota la conversa va ser súper pacient i generosa – especialment perquè no és fàcil per a mi parlar en català! Crec que és la seva personalitat perquè estudia sociolingüística i ensenyament del català com a llengua estrangera a Barcelona i està acostumada a parlar amb els estudiants ERASMUS.

És a Nova York durant tres mesos per prendre cursos de lingüística a CUNY. Per a ella, és un oportunitat per visitar la ciutat i viure als Estats Units durant alguns mesos abans d’acabar els seus estudis. Aquest estiu acaba la seva tesi i buscarà una feina a una universitat catalana!

Durant la setmana, a Nova York, té un horari flexible a les tardes, però els seus matins estan molt ocupats. Es lleva a las 9, esmorza un iogurt i te i se’n va a CUNY en tren.  Després de dinar, visita moltes coses a Nova York quan no és a classe! Li agrada passejar a Central Park i anar als museus. Al vespre, compra alguna cosa de menjar a un restaurant local, torna a casa i sopa i treballa al mateix temps. A la nit mira algun programa de televisió en anglès i se’n va a dormir tard, cap a les 12.30.

Els caps de setmana es lleva més tard i intenta anar a Broadway per comprar entrades menys cares a un musical. Passeja per la ciutat, fa una petita migdiada i després queda amb una amiga per anar al teatre! La primavera es la millor època per visitar la ciutat perquè no li agrada el fred ni l’hivern. Nova York es també una bona ciutat per a ella perquè no li agrada cuinar i hi ha molts restaurants al seu barri. Només els preus son un gran problema.

El juny torna a casa seva al Vendrell, a Tarragona. És a una hora de Barcelona i té 36,719 habitants. És petit i tranquil, i per a la Montse no hi ha gaire a fer per als habitants – només per als turistes. Hi ha ruïnes romanes i moltes platges. Hi ha també la Vil.la Museu Pau Casals – la residència del violoncel·lista, pedagog, i compositor musical català. A pocs quilometres de distància, a Tarragona, és el Serallo, un important mercat de peix. A Tarragona, segons sembla, cal testar la calçotada i la cassola de romesco.

En 'Pep'

La Montse és una catalana de cor. Té molt orgull pel seu país. Per exemple, el seu personatge català favorit es en Josep ‘Pep’ Guardiola. És un futbolista retirat i entrenador de futbol català. Va ser entrenador del Barcelona de 2008 al 2012 i ara és entrenador al Bayern-Munich. Entrenarà el Man City l’any que ve. Però sobre tot, políticament està a favor del procés independentista català i és partidària de la llengua catalana.

Va ser un dia excel·lent! Em va agradar molt conèixer una noia catalana.

El Jordi: Un Cule a Nova York

Vaig conèixer en Jordi a Donàstia, un restaurant basc on es troben les seves oficines. Immediatament vaig poder veure que era una persona amable que estava content de veure a altres que aprenen l'idioma de la seva ciutat. Estava obert a respondre qualsevol pregunta i prou pacient per escoltar el meu català. Immediatament vaig detectar veure el seu amor per Catalunya.

El Jordi és un amant de Barcelona. Cap ciutat es compara a ella. A ell li encanta les platges boniques, el bon clima, els seus amics, el millor equip de futbol del món, el deliciós menjar catalan i més. Però mentre s'està perdent tot això, ell està portant una mica de Catalunya als Estats Units. El Jordi ajuda a importar alguns dels millors aliments de Catalunya. L'empresa per la qual treballa, importa aliments Espinaler i els distribueix als Estats Units. Espinaler es una famosa botiga d’especialitats a Catalunya. És famós pels seus seves vermuts, salses i altres especialitats catalnes. Els seus aliments han guanyat premis i s’exporten a tot el món. El Jordi ajuda als Estats Units tenir una mica de gust de Catalunya.

Com va arribar aqui? El Jordi es va estar movent entre els Estats Units i Barcelona, ​​mentre estudiava a Georgetown i a la Universitat de Florida. Després d'haver deixat Florida, va començar a treballar per Espinaler a Barcelona. Va ajudar a l'exportació del menjar. I després, fa un parell de mesos, va decidir venir a Nova York per treballar amb Ondarrea Foods.

El Jordi encara està intentant acostumar-se a Nova York i al fred. Ell està fent tos els esforços possibles per tastar tots els diferents tipus de cuina a Nova York mentre estalvia alguns diners, ja que tot és tan car. Li encanta en tots els tipus de menjar que Nova York ofereix. L'única cosa que no li agrada és el fast food. Mentre menja, ell també està fent tot el possible per fer exercici i mantenir-se en forma. Està planejant fer el triatló Iron-Man. Molt impressionant! Al Jordi li agrada anar a dinars amb amics que va conèixer en una de les moltes estades als Estats Units o amb persones noves. Li encanta ser capaç de conèixer gent de tot el món. No importa en quin lloc del món és, ha de veure els partits de l’equip de Barcelona. Li agrada anar a Smithsfield, on la Penya del Barcelona es reuneix per veure els partits.

El personatge favorit català del Jordi es Dalí. Ell creu que Dalí representa perfectament Catalunya. Admira la seva personalitat molt unica i li agrada que és una mica boig.

Catalunya ha produït molts artistes de fama mundial com Dalí. Això ens ve a mostrar la creativitat i la passió dels catalans, com el Jordi .

Una barcelonina a Nova York

La Meritxell és una persona intel·ligent, simpàtica i relaxada i m’ha agradat conèixer-la! El divendres passat, la Meritxell i jo vam prendre un cafè a “Le Pain Quotidien”, del barri Flatiron. La Meritxell és de Barcelona, més específicament del barri de Sant Antoni. Sant Antoni és part del districte de Barcelona que es diu l’Eixample. És un barri molt històric i popular. La seva família i també el seu marit són de Sant Antoni. 

A la nostra cita, vaig descobrir que ella és la coordinadora acadèmica de la “African School of Economics”, que és part de la Universitat de Princeton i està situada a Benín. Abans, va estudiar periodisme i també va fer el doctorat en Comunicacions i Humanitats. Durant la seva primera estada als Estats Units, va arribar per acabar un post doctorat a “The University of Southern California”. El seu nom, Meritxell, és el nom de l’estàtua de la Mare de Déu d’ Andorra, un país molt petit d’Europa on les persones parlen català. 

Ara, viu a prop de l’estació Penn perquè ha de anar en tren a la feina, però li agrada molt Princeton i la seva feina. Per tant, pensa que compensa els esforços! També, a ella li agrada molt l’experiència de viure en un altre país. El que més li agrada de la ciutat és que a qualsevol hora hi ha moviment—sempre hi ha molta gent molt diferent. Al temps lliure li agrada anar en moto. Ella i el seu marit han comprat un Harley per fer excursions. També li agrada fer manualitats. El seu menjar favorit és el pa amb tomàquet. Una cosa que li agrada molt de la cultura Catalana son els castellers, una tradició molt antiga on grups de gent es construeixen com torres.

El seu personatge català favorit és el Ferran Adrià. Ell és un cuiner molt famós que és considerat un dels millors del món. Va tenir un restaurant que es deia elBulli a Roses, un poble a la Costa Brava, a Girona. Un dia a la tele la Meritxell va veure un documental i es va adonar que ha tingut una gran influència sobre els aliments. Al seu restaurant utilitzen mètodes molts contemporanis i diversos elements per canviar la forma dels aliments.

Meritxell, moltes gràcies per passar temps amb mi i per la teva paciència amb el meu català!

Un mag català a NYC

En Jordi Valls és un català de Barcelona que viu a NYC, a Midtown a dalt de la tenda B&H Vídeo al carrer 34. El seu aniversari és el 22 de març; el seu horòscop és Àries.  Viu a NY perquè la seva dona va venir a treballar a la universitat NewSchool per fer recerca sobre l’evolució de la comunicació i els hàbits dels consumidors amb el creixement de les xarxes socials. El Jordi es dedica a les finances al Museu de la ciutat de Nova York. Va estudiar finances a la universitat però, la seva passió és la màgia.

Barcelona sempre serà “casa meva” diu Jordi. Barcelona és la capital de Catalunya. És la ciutat més gran de Catalunya i la segon major de Espanya; té 1.6 milions d’habitants. Hi ha platja i moltes monuments i llocs d'interès turístic. En la seva opinió Barcelona és “bonica... cosmopolita.”

Jordi no és alt ni baix. Té els ulls marrons i els cabells marrons. En Jordi és molt amistós i interessant. Porta texans, un jersei gris, sabatilles d’esport i un abric blau.

El Jordi i jo

Un dia normal per al Jordi durant la setmana és treballar a la seva feina per vuit hores.  Pren el metro de Penn Station a l’oficina al Museu de Nova York. Després de plegar torna a casa. Els dilluns té una reunió amb un grup de mags. Dos o tres dies a la setmana va al gimnàs després de la feina. Durant els caps de setmana li agrada caminar de casa a Union Square, dinar i passar temps al High Line. També, en Jordi té un moto Harley Davidson i quan el temps és bo, fa excursions per l’estat de Nova York amb la seva dona. Un dels llocs favorits del Jordi és el Flatiron Building, on ens vam per la nostra cita. Li agrada el barri, el parc i el cafè a l’aire lliure al costat del edifici.

Al Jordi li agraden moltes coses. Li agrada fer excursions amb moto a poblets de Nova York, veure esports, però mes que res, li agrada entretenir i fer màgia. Ell va començar la seva vida com a mag als deu anys quan va aprendre el seu primer truc. Ara és mag professional i actua regularment als restaurants de Nova York. Li agrada viure a Nova York, però no li agrada l’estil impersonal de la ciutat on les persones no es parlen al carrer, ni si son veïns.

Pep Guardiola

El seu català favorit és en Josep “Pep” Guardiola, el jugador i entrenador de futbol català. Pep és un dels entrenadors més reeixits del món i coma entrenador de Barça va guanyar 14  trofeus en quatre anys. Més que el seu talent coma futbolista, al Jordi li agrada la filosofia de vida de Pep. El Jordi el va conèixer a Nova York.

Nova York: ciutat de trobades

La setmana passada vaig conèixer el Marc, un noi català molt maco. Vam quedar a VBar, un bar/cafeteria a prop de Washington Square Park que ens agrada bastant. L’inici de la conversa, però, va ser una mica controvertit perquè el Marc va pensar que Córdoba (la meva ciutat) és a Extremadura… Això per a una andalusa orgullosa de la seva terra és problemàtic! Li vaig explicar que per a molts andalusos la serra que es diu “Despeñaperros” és realment una frontera natural que ens separa de la resta de la península ibèrica. Crec que em va comprendre perquè ell també té un sentiment de pertinença important a la seva terra, Catalunya. 

El Marc.

El Marc és de Barcelona, però ara viu a Nova York. De fet, és aquí des de fa vuit anys. Viu a prop de Prospect Park, que és com el Central Park de Brooklyn, encara que menys turístic. Abans d’ensenyar a Columbia, la meva parella i jo vam viure a Prospect Park South, un barri jamaicà i haitià; aleshores, jo també vaig ser una “brooklynite”! Nosaltres ens vam mudar a Manhattan perquè el meu trajecte per anar a la feina era massa llarg: dues hores cada dia. Però, com el Marc treballa com a informàtic al Soho, el seu trajecte diari no és tan pesat. A més, és molt jove, té gairebé 40 anys! Ell, afortunadament per a mi, no és “hípster” ni “pijo” -i va portar una jaqueta de cuir, molt modern. Em sembla un noi molt amable, simpàtic, intel·ligent, una persona amb qui és possible i profitós mantenir una conversa interessant. Encara que no vam parlar de futbol, perquè jo no sóc especialment fanàtica, resulta que el personatge català favorit del Marc és el Pep Guardiola. Aquest va ser un jugador molt popular del Barça, i després va ser l’entrenador de l’equip blaugrana durant quatre anys. Junts van guanyar catorze títols. 

El Pep Guardiola.

El Marc i jo tenim moltes coses en comú, probablement perquè els dos vivim fora dels nostres països. Per exemple, el Marc va viure a Sidney, Austràlia, i jo vaig viure a Londres, Anglaterra. Crec que els dos hem patit les conseqüències d’una nefasta política econòmica, tant des del sector privat com públic. Al final, els dos treballem en el que volem i podem viure a Nova York amb dignitat. Per aquesta raó, als dos ens agrada molt parlar de política i economia, a nivell europeu i mundial. De fet, la conversa va girar al voltant d’aquests temes. Vam parlar d’un parell de pel.lícules que els dos hem vist i ens van ajudar a comprendre millor com funciona el capitalisme. Jo vaig mirar Boom Bust Boom, i el Marc va veure The Big Short; ens les vam recomanar. Tristament, no vam trobar una solució a la crisi econòmica…

La nostra visió d’aquesta ciutat on vivim, Nova York, no és exactament la mateixa. Al Marc l’experiència de viure aquí li sembla molt interessant. En canvi, per a mi aquesta ciutat és una bogeria i trobo a faltar la meva ciutat natal. De quasevol forma, la realitat és que els dos hem trobat feina i felicitat a una ciutat que afavoreix la diversitat i l’intercanvi, i que ens dóna l’oportunitat d’obrir els nostres horitzons lingüístics -també en català.